Literatura
Llegim  /  Actualitat 24/09/2022

Un hotel ple de lladres, sàtirs i bandarres

Les Converses Literàries de Formentor dediquen una jornada a recordar personatges literaris tèrbols

2 min
Un instant de les Converses Literàries de Formentor

Las Palmas de Gran Canària"Ens agrada escriure i llegir sobre personatges foscos, però socialment no hi volem tenir res a veure. Potser per això literàriament tenen tanta força", assegurava l'escriptor Manuel Vilas poc abans d'intervenir a les Converses Literàries de Formentor. El tema de les jornades, que enguany se celebren a l'Hotel Santa Catalina de Las Palmas de Gran Canària, són "els grans estafadors de la història de la literatura", entesos des de variants tan diverses com els lladres, els sàtirs i els bandarres. Tot i que la pluja no ha deixat de caure al llarg del dia –i es preveu l'arribada d'un cicló a les illes Canàries durant la matinada–, el públic ha escoltat amb atenció i, puntualment, amb entusiasme, les ponències d'una vintena d'autors, entre els quals hi havia Lucía Lijtmaer, Jesús Carrasco, Xavier Güell, Raquel Taranilla i Meryem El Mehdati.

"Hi ha personatges de moral dubtosa que ens fan gràcia i de qui ens sentim a prop, però amb les dones costa més: durant molt de temps han estat considerades o santes o putes, no hi havia terme mitjà", deia la periodista i novel·lista valenciana Bárbara Blasco, premi Tusquets 2020, abans de defensar la perversa sofisticació de Madame de Merteuil, una de les protagonistes de Les amistats perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos. Emmanuel Carrère ha estat present per duplicat gràcies a dos personatges inquietants, el poeta i polític Eduard Limónov, que va motivar la novel·la homònima del 2011 –i de la qual ha parlat Jesús Carrasco–, i Jean-Claude Romand, que va enganyar durant anys la seva família fins que, quan estaven a punt de desemmascarar-lo, va matar la dona, els fills i els sogres. "L'adversari és una novel·la extraordinària sobre la mentida –ha recordat–. La literatura té la capacitat de fer-nos simpatitzar amb els dolents. A mi, Jean-Claude Romand no em cau bé, però hi tinc commiseració gràcies a Emmanuel Carrère".

Les ombres del present

En paral·lel a les converses sobre criminals literaris, algunes de les ombres del present planaven en petit comitè. La més evident era la de Vladímir Putin i la guerra entre Rússia i Ucraïna. La guanyadora del premi Formentor, Liudmila Ulítskaia, exiliada a Berlín des de l'inici del conflicte bèl·lic , va tenir cura de no pronunciar en cap intervenció pública ni en cap entrevista el nom del president rus, tot i que va centrar el discurs de recepció del premi Formentor en recordar el paper històric de la censura al seu país i "el retorn recent de la por a dir segons quines coses". Ulítskaia es passejava per l'hotel amb capteniment. "No em sento còmoda en aquest paradís, quan ara mateix tanta gent pateix a Ucraïna", deia, i al seu rostre s'hi podia llegir un patiment similar al d'aquell jueu polonès que protagonitza una de les seves novel·les emblemàtiques, Daniel Stein, intérprete (Alba, 2013). Per sobreviure a l'Holocaust, l'home es convertia en intèrpret de la Gestapo, però no en tenia prou amb salvar la pell i acabava ajudant centenars de jueus del gueto d'Emsk. La picardia del personatge amagava un noble acte de bondat.

stats