BarcelonaVa ser Manuel de Pedrolo qui, l'any 1963, va assumir la direcció d'una nova col·lecció d'Edicions 62, La Cua de Palla. "S'ha convertit en la Bernat Metge popular, dedicada al gènere negre i policíac", afirma Jordi Canal, que juntament amb Joaquim Noguero s'han encarregat de comissariar l'exposició que s'ha inaugurat aquest dijous a la Biblioteca Jaume Fuster. Quan el groc era negre, que es podrà visitar fins al 30 de març, recorda un dels llegats fundacionals del gènere en català.

"Va ser una col·lecció molt ben pensada, des del disseny de Jordi Fornas fins a la tria de títols, alguns dels quals encara no s'han arribat a traduir al castellà", recorden els comissaris. La Cua de Palla va passar per diverses etapes. La de Pedrolo es va tancar el 1970, i s'hi van publicar 71 títols, combinant noms nord-americans i europeus. Després d'una represa entre el 1981 i el 1985 en què es van recuperar 44 de les novel·les de la primera etapa, Xavier Coma en va assumir la direcció i es va entrar en el període més prolífic de la col·lecció. "Fins al 1996 van aparèixer 115 novetats, sobretot de novel·la nord-americana –diuen Canal i Noguero–. Coma ha estat el gran especialista català en el gènere i està força oblidat perquè no formava part de cap capelleta". Posteriorment hi va haver dos intents de revifar la col·lecció, el 2006 i el 2009, "però van néixer morts", diuen.

"La Cua de Palla ha estat una de les col·leccions més importants del món", diu Joaquim Carbó, que va traduir un dels primers títols, Víctimes en fals, de Sébastien Japrisot, "per amistat amb Pedrolo". "He fet alguna aproximació al gènere en novel·les per a adults –comenta– però el meu detectiu més conegut és en Felip Marlot, el més blanc de tots, perquè les seves peripècies van adreçades a nens".

La primera cua que va llegir Jordi Canal va ser Un assassinat, noi, d'Alan Hunter. La de Rafael Vallbona va ser El gos groc, de Georges Simenon. "M'hi va introduir en Jaume Perich a finals dels 70, que era un gran lector de novel·la negra –diu–. Des de llavors he anat col·leccionant números de La Cua de Palla i en dec tenir uns 140". Per a Vallbona, la col·lecció "és el paradigma de la modernitat editorial catalana, tant en contingut com formalment: identifica el pas de la resistència a una certa normalitat".

L'únic que no va aconseguir la col·lecció va ser incorporar autors catalans al catàleg. "A l'època de Pedrolo es van publicar dues novel·les seves –diuen els comissaris–. A la de Coma, una d'Andreu Martín". Paradoxalment, a col·leccions actuals com les de Llibres del Delicte, Crims.cat i La Negra hi abunden els llibres escrits en català i hi escassegen les traduccions.