"He estat testimoni de diversos assassinats d'afroamericans com jo"

BarcelonaNana Kwame Adjei-Brenyah és, a més d'un dels noms que posa més a prova els lectors aquest estiu, una veu literària emergent. Té tot just 30 anys i ha aconseguit que el seu debut, Friday Black (Empúries/Asteroide), es pugui llegir en una desena de llengües i que autors com Roxane Gay, Bernardine Evaristo i George Saunders l'hagin lloat. Aquest últim comparteix amb Adjei-Brenyah el gust per la distopia: escrivint relats sobre un futur inquietant, tots dos alerten els lectors d'alguns dels perills més urgents de resoldre en l'actualitat, que en el cas de Friday Black es concreten en la persistència del racisme, el consumisme desbocat, el menyspreu de les emocions i la banalització social de la violència.

"Mentre escrivia alguns dels relats d'aquest llibre mirava de descobrir qui era jo com a persona i com a escriptor –explica Adjei-Brenyah des dels Estats Units–. Volia aprofundir en les diferències i desigualtats que he patit, no només a títol personal, sinó a través de les vides dels meus pares i de molts altres coneguts. La meva experiència és la d'algú que ha crescut al barri de Queens, a Nova York, que hi ha passat l'adolescència i que ha estat testimoni de diversos assassinats d'afroamericans com jo". Friday Black inclou dotze narracions que agafen elements biogràfics o de l'entorn, directe o no, de l'escriptor i els desplacen fins a una altra realitat, menys allunyada de la nostra del que en una lectura superficial podria semblar. En un d'ells, Els cinc de Finkelstein, el protagonista "té el poder de graduar la seva negror" en una escala de l'1 al 10, des de la veu "quasi blanca" que fa servir per preguntar per l'estat d'una candidatura de feina fins a la màxima indignació quan un home blanc mata cinc nens negres "sense provocació prèvia". "Demostrin als pares d'aquests nens que no és cap ingenuïtat demanar justícia –demana la fiscal durant el judici–. Saber que la idea mateixa de justícia va néixer per a ells, per a aquest moment exacte".

Crític, però amb sentit de l'humor

"L'element distòpic et permet ser més crític quan escrius, però també fa que et prenguin menys seriosament: és com si el realisme fos el grau màxim de respectabilitat, i com més te n'allunyes més punts perds –admet l'escriptor–. Personalment, a mi m'ha ajudat a ser més punyent i més directe, en aquests relats, perquè en la majoria hi ha una mirada crítica cap a la política i cap a la societat. La distopia també em permet jugar formalment i introduir sentit de l'humor a les històries". El conte que ha acabat batejant el llibre, Friday Black, s'aproxima als vincles entre el consumisme desenfrenat d'una tradició estatunidenca que s'ha anat expandint arreu, la dels grans descomptes del Black Friday, que se celebra al novembre, l'endemà d'Acció de Gràcies. Al relat d'Adjei-Brenyah, el protagonista, que treballa en una botiga de roba d'un centre comercial, fa un esforç sobrehumà per vendre més que cap altre company i aconseguir, com a premi, un abric que vol regalar a la seva mare. La particularitat és que els compradors, si no troben el que busquen, es poden arribar a comportar com zombis.

"El consumisme capitalista i el racisme es retroalimenten i creixen al mateix temps, no es poden separar", continua l'escriptor. Tot i la violència que apareix en alguns dels relats, els personatges de Nana Kwame Adjei-Brenyah no es deixen vèncer pel desànim. "Una de les meves intencions era mostrar de quina manera, poc o molt, aconseguim superar els obstacles", diu, abans de llançar un últim missatge d'esperança: "L'autèntic èxit és poder arribar a ser un mateix".