“He llegit ‘Un estiu’ dos cops en una setmana”

Malgrat que està immers de ple en la creació del nou musical de Dagoll Dagom, Maremar -una adaptació del Pèricles de Shakespeare a l’actual drama dels refugiats-, Joan Lluís Bozzo (Barcelona, 1953) sempre té temps per a la lectura. “Soc un gran aficionat als dietaris, d’allò que se’n diu literatura del jo”, diu el director. Per això recomana l’últim dietari que ha llegit: Un estiu, de Francesc Parcerisas (Quaderns Crema, 2018).

“Es tracta d’una narració autobiogràfica de l’estiu del 2014, moment en què Parcerisas va patir la pèrdua d’uns amics de tota la vida”, explica Bozzo, fent referència a la mort de l’editor Jaume Vallcorba i del traductor Manuel Serrat Crespo, i, uns mesos després, la del poeta Carles Miralles i la del professor Josep Miquel Sobrer. En un estiu en què Parcerisas està a punt de fer setanta anys, l’autor rememora les vacances estivals de la seva infantesa i adolescència. Al mateix temps que relata el seu passat, s’aboca a un futur previsible en què ha de prendre consciència de la mort d’aquells que estima. “ Un estiu teixeix una mena de desassossec de veure que la gent que t’ha fet companyia i que coneixes de fa temps va morint i et va deixant cada vegada més sol”, explicava l’escriptor a l’ARA l’abril passat.

El dietari pel qual Parcerisas ha rebut el premi Jaume Fuster 2018 entrellaça, segons Bozzo, “una sèrie de reflexions elegants i molt boniques”, en què es barregen els tocs d’humor amb alguns moments esfereïdors. Tot i que el director teatral no havia llegit mai abans cap altra obra de l’autor, diu que ha descobert algú “que escriu magníficament bé”. Un estiu ha sorprès tant Bozzo que confessa haver-lo llegit “dos cops en una setmana”, i diu, fent broma: “L’única pega que li poso a aquest dietari és que és massa curt! Això sí: Un estiu és un llibre apte només per als amants veritables de la lectura, un dietari fet pel simple plaer de llegir”.