Premi Planeta 2024: quines novel·les aspiren a guanyar el milió d'euros?

BarcelonaL'alta participació ha marcat una vegada més el premi Planeta: a la 73a edició s'hi han presentat 1.070 novel·les, la meitat de les quals provenien d'Espanya, un terç de països de l'Amèrica Llatina i la resta de països d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Josep Creuheras, president del grup editorial, ha començat la roda de premsa del premi –que es farà públic demà en un sopar al Museu d'Art Nacional de Catalunya–, amb unes paraules de record per a dos membres del jurat que han mort durant l'últim any, Rosa Regàs i Fernando Delgado, i per presentar els seus substituts, Luz Gabás i Eva Giner.

"A Planeta hem publicat, des de la nostra creació com a editorial ara fa 75 anys, mil milions de llibres de 135.000 títols diferents", ha recordat Creuheras, abans d'explicar que, de mitjana, les novel·les que reben el guardó venen "al voltant de 300.000 exemplars". El president del grup també ha volgut fer èmfasi en el bon moment del sector editorial al país: "Tot i les veus de mal averany, enguany serà, molt probablement, el millor any de vendes de la nostra història". Jesús Badenes, director general de la divisió editorial, ha explicat que el 2024 les vendes hauran crescut un 11,6%, en part gràcies al creixement en la població jove, sobretot entre les noies. Una de les últimes tendències de venda és el gènere romantasy, fusió entre novel·la romàntica i fantàstica.

Vendes rècord sense resoldre el conflicte accionarial

El 2023 va ser un any rècord per al grup Planeta, que aquest 2024 compleix els seus 75 anys d'existència. Segons ha explicat el president del grup, Josep Creuheras, el grup va tancar el 2023 amb una facturació de 1.950 milions d'euros (8,3% més que l'any anterior), i va rebaixar el seu deute a 240 milions d'euros, davant els 250 milions amb què va tancar l'any 2022. Creuheras ha dit que el grup se sent còmode amb aquest endeutament, després d'haver refinançat 140 milions. El benefici brut operatiu abans d'impostos i amortitzacions (ebitda) va ser de 375 milions d'euros, una xifra "rècord".

Respecte al conflicte empresarial amb una branca de la família (els Lara García, que tenen un 34% del grup) que volen vendre la seva part, Creuheras ha dit que de moment continuen sent accionistes, amb Pablo Lara com a membre del consell d'administració, i ha assegurat que la intenció de vendre no afecta el funcionament de l'empresa perquè la resta d'accionistes, que tenen dos terços del capital, donen suport a la gestió. Creuheras ha detallat que el grup no té avui plans per sortir a borsa, encara que no descarta que s'avaluï en el futur aquest pas si la companyia té un projecte "ambiciós" que requereix de capital addicional. Sobre el retorn de la seu social a Catalunya, ha indicat que "no està sobre la taula", malgrat que no ha descartat que pugui passar algun dia.

Juan Eslava Galán, escriptor i membre del jurat, ha presentat les deu novel·les que opten a rebre el milió d'euros del guardó literari més ben dotat del món. Hi ha, ha avançat, alguns gèneres "favorits": "Hi abunden molt el thriller, la novel·la negra i les novel·les de realització personal, i també històries sobre el nou tipus de relacions humanes, estimulades per internet".

El fet d'haver nascut amb una particularitat física i la passió que ja de petit sentia per tot el que és femení fan que el protagonista sempre s'hagi sentit diferent i especial. L'evocació dels seus records d'infantesa en un poble de l'Argentina li farà aflorar els sentiments més íntims i la recreació de la construcció de la seva identitat.

La troballa del cadàver d'una dona en un cotxe i l'intent d'assassinat d'una jutgessa posen un jove periodista sobre la trama de corrupció a l'administració andalusa. La història d'Antonio Chaves Ferrand s'entrellaça amb la presència de militars alemanys nazis a la Sevilla del 1937.

La història de tres parelles del passat i les seves famílies s'entrellaça amb l'actual història d'amor de la protagonista, que navega, a través de cartes, diaris i objectes, pels conflictes esclavistes de mitjan segle XIX que van marcar la vida de tres generacions de dones.

El protagonista d'aquesta novel·la és un home que ronda els 60 anys i que sempre ha volgut ser escriptor. Després de rebre una pallissa es retira durant una temporada en una casa on l'acull una dona misteriosa. En aquell lloc idíl·lic tindrà lloc un esdeveniment macabre que li canviarà la vida.

Novel·la iniciàtica en què la protagonista, que té poders sobrenaturals, recorre la dècada dels 90 fins al present. Filla d'una dona condemnada per la societat de l'època pel fet de sentir-se diferent, la noia s'acaba rebel·lant contra l'abandonament que va patir a la infantesa, i ho farà a través d'internet i els xats.

La María es planteja, als 40 anys –casada i amb tres fills–, si se sent realitzada. Per omplir el buit existencial, provocat pel fet de sentir-se farta del rol social de ser una dona, decideix agafar les regnes de la seva vida per trobar noves oportunitats de creixement personal. El sexting té un paper destacat en aquesta història.

Aquesta història de dolor i venjança promet emocions fortes: esquinçada de dolor per la mort de la seva filla, la protagonista se'n revenja esquarterant l'assassí de la jove. A partir d'aquests fets, empresonada, reconstrueix els escabrosos fets a través de sessions amb el psiquiatre.

Ambientada durant la Guerra Freda, té com a protagonista una dona que es veu obligada a marxar als Estats Units per exercir d'espia dels russos, on viurà una història d'amor.

Un detectiu privat en hores baixes investiga els locals que defrauden a la SGAE, fins que topa amb una cantant de boleros cubana que havia estat molt famosa. Els propietaris del cabaret on treballa segresten l'investigador amb la intenció de matar-lo, encara que siguin ells qui finalment acabaran morts.

A l'última novel·la finalista, la descoberta d'una plantació de marihuana és el motor narratiu. La protagonista és una anciana que segueix la pista d'aquest esdeveniment, connectat amb l'aparició d'un cos lligat de mans, la desaparició d'un veí ferit en una explosió i la troballa del cos decapitat d'un veí musulmà.