Gonçalo M. Tavares guanya el Premi Formentor de les Lletres 2026

BarcelonaL'escriptor, dramaturg i poeta Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970), celebrat per la crítica i els lectors com una de les grans plomes de la literatura portuguesa i europea, ha guanyat el Premi Formentor de les Lletres. El jurat destaca que al llarg dels últims vint-i-cinc anys "ha aixecat una obra literària de personalitat poderosa, originalitat enlluernadora i vigorosa imaginació" que inclou més d'una quarantena de títols.

Professor de literatura a la Universitat de Lisboa, va debutar el 2001 amb els versos del Libro de la dansa i des de llavors ha construït una obra prolífica i singular, que assaja tots els gèneres literaris, traduïda a més de cinquanta idiomes i publicada a setanta països. És el tercer autor portuguès més traduït, després de Fernando Pessoa i José María Eça de Queiroz.

Tavares explicava en una entrevista a l'ARA que es tanca diàriament en un estudi que ell anomena “búnquer” per escriure. “M’aïllo del món durant tres o quatre hores seguides –continuava–. Necessito un temps llarg i sense interrupcions, amb la intenció de trencar amb els lligams del món. Quan estic de viatge puc escriure poesia o textos curts, però soc incapaç de continuar les novel·les”.

Entre la seva extensa producció –en castellà, publicat sobretot a Seix Barral i Literatura Random House– destaca el cicle El reino, que inclou les novel·les fonamentals Un hombre: Klaus Klump, La máquina de Joseph Walser, Jerusalem(en català a Quid Pro Quo) i Aprender a rezar en la era de la técnica; les ficcions breus de la sèrie El barrio, i la contraepopeia paròdica Un viatge a l'Índia (en català a Periscopi), a més de títols com Una niña está perdida en el siglo XX (2018) i Bucarest-Budapest: Budapest-Bucarest (Nórdica, 2022). En català també s'ha publicat el manifest-diccionari Breus notes sobre literatura-Bloom (Periscopi). La novel·la més recent és una sàtira distòpica, O fim dos Estados Unidos da América (2025), però l'últim llibre publicat en castellà és Mateo perdió el empleo (Seix Barral, 2023). “Si vols sentir el gust d’un país no et dirigeixis / al palau exuberant / construït al centre de la ciutat. Vés / en transport públic i incòmode / en direcció a la perifèria" –escrivia a Un viatge a l'Índia, en la versió catalana de Pere Comellas–. És un consell. Però qui sóc jo / per aconsellar-te el transport públic?” “L’estètica s’ha acabat. Han quedat els diners. / Els homes són genis del bé per a l’or, / genis del mal per al paisatge”.

Des que el 2005 va rebre el Premi José Saramago de mans de l'autor, que va afirmar amb ironia que "Gonçalo M. Tavares no té dret a escriure tan bé només amb 35 anys" i que "venen ganes de clavar-li un cop de puny", Tavares ha anat rebent premis internacionals. El 2011 va rebre el Premi Literari Europeu, i el 2021 el Prix Laure Bataillon per la traducció d'El barrio. Ara el jurat li atorga el Premi Formentor per "desvelar les inesperades implicacions d'una humanitat espantada de si mateixa, per explicar la paradoxal epopeia de la pèrdua contemporània i per l'atreviment amb què ha construït una narrativa aliena a les temptacions de l'obvietat".

Als seus llibres, Tavares ha analitzat la progressiva tecnificació del món, i el seu diagnòstic no és gaire optimista. “El segle XXI és el segle de la tecnologia –assegura–. Ara bé, per a mi el progrés tecnològic no necessàriament implica cap mena de progrés humà. Quan arriba un nou invent, aquest preveu el seu fracàs. Crear el vaixell implicava el naufragi. L’abast del fracàs de l’enfonsament d’un vaixell és diferent del de la pèrdua del control de les tecnologies actuals”.