Com viatjar a un univers paral·lel sense sortir de l'habitació

BarcelonaEs pot provar estirat al llit, al davant d'un mirall o, fins i tot, des de dins d'una banyera plena d'aigua. Per aconseguir-ho, segons explica Gabriel Ventura a l'assaig El millor dels mons impossibles (Anagrama, 2025), "cal una mica de concentració i seguir uns passos". El mètode més popular és el que es coneix com el corb. Per intentar-ho s'ha d'estar "molt cansat o en un estat de relaxació profunda". Llavors és imprescindible imaginar com serà la realitat on et vols desplaçar i quin aspecte tindràs: edat, vestimenta, nom, sexe, classe social... Estirat al llit amb els braços en creu, lleugerament doblegats –emulant les ales d'un corb– i les cames separades, tanques els ulls, i mentre comptes fins a cent, tantes vegades com sigui necessari, et repeteixes: "Em puc traslladar a l'univers que vulgui". Si es comença a sentir un formigueig a les mans i els peus és bon senyal: al cap de poc començarà a visualitzar-se la dimensió on es vol anar a parar.

"Alguns shifters experimenten una sensació abismal de caiguda, com si haguessin abandonat el cos o travessessin una membrana de llum", escriu Ventura al llibre. Un cop abandonada la realitat quotidiana (RQ) i assolida la realitat desitjada (RD) es produeix un desdoblament entre el jo que continua habitant el nostre món i el que s'ha desplaçat a l'univers paral·lel.

Gabriel Ventura (Barcelona, 1988), que prèviament ha escrit llibres de poemes com Apunts per a un incendi dels ulls (Documents Documenta, 2020) i La nit portuguesa (Contra, 2021), diari de rodatge de Liberté, d'Albert Serra, dedica El millor dels mons impossibles a analitzar un fenomen que es va posar de moda sobretot entre joves tiktokers durant el confinament pandèmic. "No tinc la sensació d'estar investigant res a temps real, sinó posant-m'hi tard –admet–. El reality shifting va tenir l'esplendor durant el 2020 entre gent sobretot de la generació Z i dos anys més tard ja es va començar a convertir en una cosa antiquada". Els shifters tenien el costum de gravar-se i compartir a les xarxes socials "les experiències viscudes al marge d'aquest món".

A diferència del que proposen altres procediments d'abandonar la realitat tangible, entre els quals hi ha la meditació transcendental, la hipnosi o els somnis lúcids, el reality shifting acostuma a viatjar a "universos ficticis ja existents". "El més popular és, sens dubte, l'escola Hogwarts, de Harry Potter", reconeix Ventura. També hi ha viatjants que trien conviure entre dinosaures –inspirats per Jurassic World–, solcar l'espai –herència de La guerra de les galàxies– o endinsar-se en la Terra Mitjana –motivats per El senyor dels anells.

Un mètode d'evasió propi del capitalisme

El millor dels mons impossibles planteja, més enllà de la descripció minuciosa del shifting, una "suspensió del judici davant d'aquesta comunitat, sense decidir si porten una promesa de redempció o si són una colla d'alienats", comentava fa uns dies l'escriptor Xavier Nueno a la presentació del llibre. Ventura té l'encert de connectar aquest mètode d'evasió propi del realisme capitalista –"fugen del nostre món per connectar-se als universos de les plataformes", segons comenta l'autor–, amb una mirada panoràmica que es fixa en la teoria quàntica del multivers, recorda com l'espiritualitat new-age dels 70 –esperonada per èxits de vendes com The Tao of Physics, de Fritjof Capra– va saber traslladar al gran públic, amb les seves modificacions pertinents, elements de religions orientals com el budisme, l'hinduisme i el taoisme, i reivindica "la ment visionària" de Philip K. Dick, que a partir d'un determinat punt de la seva vida va explicar que vivia simultàniament en dos universos paral·lels, el de la Califòrnia de la segona meitat del segle XX i el del segle I dC, on era un cristià perseguit per les autoritats romanes. "Són lliures de creure'm o no, però almenys creguin això: no faig broma", va dir l'escriptor en una convenció de ciència-ficció el 1977. Els shifters més convençuts subscriurien aquestes paraules.