La fira Liberisliber de Besalú plega denunciant "el menyspreu cap al territori" i "l'oligopoli cultural"

BarcelonaLa fira d'editorials independents Liberisliber, que des del 2010 se celebra anualment a Besalú, s'acomiada indefinidament a través d'un comunicat contundent dels seus directors, Miquel-Àngel Codes Luna i Jordi Fernández, que voldria ser un revulsiu per "propiciar un canvi profund" en la "situació cultural del país". "Cal una sacsejada i cal que es produeixi ja –diuen–. La situació era molt crítica i la pandèmia actual únicament ha fet que portar-la al límit".

En un comunicat que han fet públic aquest dimarts, els organitzadors recorden que, tot i l'aval de les "xifres creixents" de la fira –que té un pressupost que el 2020 rondava els 45.000 euros–, les administracions públiques no han trobat una fórmula perquè Liberisliber es pugui continuar celebrant. Codes Luna i Fernández citen la conselleria de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Català de les Indústries Culturals, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Besalú.

Què s'amaga rere l'infrafinançament?

Després de citar l'infrafinançament com el primer "mal ben conegut per tots", expliquen que hi ha "un altre mal del qual no es parla tant" i que és el següent: "Què es fa amb el que es té". En aquest sentit, els directors de Liberisliber denuncien "cinc constants molt negatives que no han parat de repetir-se com a mínim durant l'última dècada". Són aquestes: "l'oligopoli cultural" que fa que hi hagi "la tendència a escoltar sobretot a uns per sobre dels altres"; la "incapacitat o manca de voluntat de sortir de les inèrcies adquirides durant anys i la consegüent manca d’ambició i imaginació"; el "menyspreu palmari cap al territori" –la fira se celebra a Besalú, a la Garrotxa–, i la "fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los". Per últim, denuncien també "la ignorància o manca de sensibilitat –per part d’alguns dels màxims responsables de la cultura d’aquest país– de tot allò que ateny el fet cultural més enllà de lectures purament economicistes".

Codes Luna i Fernández reclamen "un pla ambiciós –a curt i llarg termini– per definir" quina cultura es vol impulsar, "quins mínims de diversitat i qualitat" no s'està disposat "a renunciar i defensar-ho a totes".