Llegim 13/09/2021

Un escriptor capaç de fer parlar una barricada, un senyal d'estop i un virus

Marc Cerrudo debuta amb una novel·la coral que combina la reflexió sobre la pèrdua amb l'humor

2 min
Marc Cerrudo, a Barcelona

Barcelona"Uns indignats m'han encès fa una estona entre crits guturals i càntics, en què la policia no surt gaire ben parada": així comença el capítol en què Marc Cerrudo fa parlar una barricada de foc a Lluny vol dir mai més, la novel·la que acaba de publicar avalada pel premi Roc Boronat. Nascut a Terrassa el 1991, Cerrudo s'ha plantejat el repte d'explicar la història d'un protagonista sense veu i marcat per un trauma que el lector desconeix a partir d'un seguit de personatges, objectes i fins i tot recursos literaris amb els quals coincideix durant el seu trajecte erràtic per una ciutat.

"El protagonista de la novel·la està tan enfonsat en la culpa que no parla –reconeix l'autor, periodista i cap de comunicació de la llibreria Altaïr–. L'acció transcorre un any després d'un accident de trànsit en què estava involucrat". Per trobar la multiplicitat de punts de vista, un dels elements més singulars de Lluny vol dir mai més, Cerrudo es va deixar inspirar per Ànima, de Wajdi Mouawad: "La novel·la de Mouawad és una història de venjança amb escenes molt violentes. En comptes de donar veu als personatges explica la història a partir dels animals amb qui va coincidint". Cerrudo no es limita a fer parlar els animals: hi ha des d'un senyal d'estop fins a un virus, la tardor o "unes ganes de cagar desbocades" que dansen dins l'estómac d'un dels personatges.

Humor i drama

"L'humor absurd i el surrealisme són dos components importants de la novel·la –continua l'autor–. Crec que permeten reforçar-ne el missatge dramàtic". Tot i que és un llibre capitanejat per una imaginació considerable, Lluny vol dir mai més té l'origen en la pròpia vida de l'autor. "El 2015, mentre era de viatge a Islàndia, em va trucar la família per dir-me que la meva àvia acabava de morir –recorda–. Vaig tornar a casa, però em sentia en terra de ningú. Vaig prendre la decisió d'anar a Londres a buscar-me la vida. Creia que me'n sortiria marxant territorialment... però m'equivocava, perquè si fuges només canvies el decorat. Cal que facis alguna cosa més, a banda de posar-hi quilòmetres".

Cerrudo ha pogut centrar-se a escriure aquesta novel·la gràcies al confinament i el teletreball durant el 2020. "Si no fos per això, no sé si l'hauria acabat, a hores d'ara -diu-. Era un llibre que tenia començat des del 2019". Abans havia escrit relats. "Quan se'm van començar a quedar curts em vaig posar a fer una novel·la, però va ser una fallida total", explica ara. Amb Lluny vol dir mai més va provar sort al premi Roc Boronat, que convoca l'ONCE des del 1999 i que està dotat amb 6.000 euros. "Si ha de servir per a alguna cosa un premi literari és per descobrir noves veus", explica Joan Carles Girbés, director editorial del grup Som. Des que el 2015 Amsterdam va agafar el relleu de Grup 62 per publicar l'obra guanyadora del guardó, el segell ha donat a conèixer autors com Anna Punsoda, Violeta Richart i Agustí Vilar. "A més del tractament original de la pèrdua i del sentit de l'humor que trobem a la novel·la, un dels punts forts és que totes les veus estan molt diferenciades –comenta Helena Guilera, nova editora d'Amsterdam i Ara Llibres–. Costa trobar literatura coral que ho aconsegueixi com ho fa en Marc".

stats