L’enigmàtica poesia d’Edward Thomas ja es pot llegir en català
Adesiara publica la traducció de Marcel Riera de l’obra completa
Barcelona“Quan tradueixes un poeta t’has de ficar dins el seu cap durant un període llarg de temps, i corres el risc de quedar-t’hi”, assegura Marcel Riera. Mig any després de presentar una generosa antologia d’Emily Dickinson, Aquesta és la meva carta al món, a Proa, i un parell de mesos abans que Edicions de 1984 publiqui més d’un centenar de poemes de W.H. Auden -entre els quals, l’extensa Carta a Lord Byron -, arriba a les llibreries un volum suculent que els lectors de poesia no haurien de passar per alt.
“Aquelles coses que els poetes deien / de l’amor em semblaven reals / mentre vaig estimar i alimentar-me / d’amor i poesia a parts iguals”, llegim a Aquelles coses que els poetes deien, un dels 120 poemes que integren l’obra completa en vers d’Edward Thomas (1878-1917), per primera vegada disponible en català. A més de comptar amb una molt bona traducció de Marcel Riera, el volum inclou un pròleg d’una vintena de pàgines a càrrec de Pere Ballart, assagista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Tota la poesia de Thomas és entenedora, directa, àgil i vivaç com ho és la parla col·loquial”, escriu, després de fer una repassada a la seva biografia. Ballart destaca la “serenitat del to” com una de les virtuts que atrau més dels versos de l’autor anglès: “Ocupant-se com és el cas de la natura -escriu- no està pas al servei d’una representació purament descriptiva del paisatge o la meteorologia, sinó en suport d’un exercici d’introspecció que fa de les incerteses i les inseguretats del jo, del seu sentiment del temps i la fugacitat de l’instant, el veritable cor del poema”.
El camí cap a la tragèdia
Nascut a Londres el 1878, Edward Thomas va decidir de molt jove que volia viure de la literatura. “Per tirar endavant va haver de fer ressenyes, articles i biografies d’encàrrec, però sobretot es va dedicar a conèixer els indrets i llogarets del sud i el sud-oest d’Anglaterra que més endavant apareixerien a la seva poesia”, recorda Riera.
Casat i amb tres fills, instal·lat a Sevenoaks, al comtat de Kent, Thomas no hauria escrit ni un sol poema si no hagués sigut perquè, a finals del 1914, poc després de l’inici de la Primera Guerra Mundial, el seu amic Robert Frost -que lluitava per publicar el seu primer poemari a Londres, North of Boston - el va encoratjar a provar-ho. “Després de llegir els llibres de viatges de Thomas, Frost li va dir que era un poeta en potència -explica Riera-. Entre el 1915 i el 1916, en només 22 mesos, Thomas va escriure tota l’obra completa en vers que podem llegir, i que em recorda William Wordsworth i John Clare, però sense l’ampul·lositat dels romàntics”.
Riera comenta que una de les característiques més importants dels poemes de Thomas és “el misteri”. “Hi trobem personatges, paisatges i tavernes que ell imagina o recorda a través d’anècdotes que expliquen un món que ja ha desaparegut, i és el de les arrels de la vida tradicional anglesa”. L’estany del molí comença amb un quartet que reprodueix a la perfecció aquest perfum enigmàtic: “El sol resplendia mentre el tro encara / un retruny hi afegí: / va vibrar, brillant, una cuereta sobre / la foscor de l’estany del molí”.
Thomas es va allistar a l’exèrcit britànic per participar en la Primera Guerra Mundial. Una amiga d’ell, l’escriptora Eleanor Farjeon, li va demanar per què volia lluitar. Ell es va ajupir a collir un grapat de terra i mentre la deixava escolar entre els dits va respondre: “Literalment per això”. El 9 d’abril del 1917, poc després d’arribar a Passendale, Thomas va morir a la trinxera . Només tenia 39 anys. Tot i que mentre era viu mai no va ser reconegut com a poeta, un segle després el seu nom ha motivat gairebé 2.000 assajos i articles.
No va ser l’única víctima entre els poetes que van escriure en anglès durant la Gran Guerra. El seu nom s’ha d’afegir als de Wilfred Owen, Rupert Brooke i Isaac Rosenberg. “Fa temps que estudio els anomenats war poets, i Thomas escapa d’aquesta categorització perquè no va escriure des de la trinxera i, sobretot, perquè els temes de la seva poesia són uns altres -admet Riera-. Tampoc acaba d’encaixar amb els poetes georgians. I encara menys amb els avantguardistes. En vida, Thomas només va publicar sis poemes sota pseudònim, i el van criticar sense clemència”.