Emilio Lara guanya el segon premi Edhasa de Narratives Històriques

BarcelonaEl doctor en Antropologia i professor Emilio Lara ha guanyat aquest dimecres el II Premi Edhasa de Narratives Històriques amb "Tiempos de esperanza", una novel·la de guerres, fanatismes i pors, però també d'amistat, amor i esperança, que transcorre el 1212, durant la croada dels nens. El jurat, format per Daniel Fernández, Jacinto Antón, Carlos García Gual, Sergio Vila-Sanjuán i Mari Pau Domínguez, considera que l'obra era mereixedora del premi per "ser una novel·la coral amb una estructura admirablement resolta; per l'interès de la trama, que mai decau, posant la documentació al servei de la història per narrar la croada dels nens en l'època medieval".

També entenen que aconsegueix Emilio Lara desenvolupar diverses intrigues paral·leles, "amb personatges sempre vius i ben traçats i en diferents escenaris" i perquè transcendeix "una forta dosi d'humanitat".

A la convocatòria d'aquest premi dotat amb 10.000 euros, han concorregut un total de 386 manuscrits, dels quals 347 s'ajustaven a les bases. En la seva primera edició va recaure en Francisco Narla per la seva novel·la 'Laín. El bastardo'.

Nascut a Jaén el 1968, Emilio Lara és autor d'altres títols com "La cofradía de la Armada Invencible", publicada per Edhasa el 2016, o d'"El relojero de la Puerta del Sol", al mateix segell editorial, amb el qual va obtenir el Premi de Novel·la Històrica Ciutat de Cartagena i el Premi Andalusia de la Crítica.

Confrontació de fanatismes

Sobre la seva nova obra, Emilio Lara ha indicat que quan estudiava a la Universitat ja va tenir coneixement de l'anomenada croada dels nens, una temàtica que l'ha perseguit des d'aleshores, però a la qual no ha donat forma literària fins ara, després de més d'un any de documentació, perquè es tracta d'alguna cosa que "es mou entre l'element històric i el llegendari". Com passa amb d'altres llibres seus, l'escriptor, que admira Mario Vargas Llosa, ha volgut viatjar en el temps "perquè això contribueixi a coneixe'ns a nosaltres mateixos" i ha arribat fins al 1212 en un moment de "confrontació de fanatismes, del qual avui podríem parlar com a populisme", encara que també mostra diferents personatges actuant "davant l'adversitat".

"Volia -ha prosseguit- una història en la qual fos present l'amor, l'esperança, l'amistat, que no és sinó una altra forma d'amor que acaba bé, i plasmar diferents mentalitats, que avui ens poden semblar exòtiques i escenificar uns llocs, des de la França de principis del segle XIII, a Roma i Sevilla".

Ha destacat que va ser una època "molt convulsa a Europa i l'inici d'un protorrenaixement cultural i literari, en què la dona va tenir un pes específic, que va perdre posteriorment, i que no ha recuperat fins segles després". Amb dues dones protagonistes, Raquel i Esther, i un nen anomenat Juan, fill d'un noble castellà assassinat en una emboscada, ha volgut "confrontar mentalitats, cultures i fins i tot civilitzacions, sense oblidar mai l'estructura literària, perquè és fonamental en tota novel·la". D'altra banda, ha revelat que feia temps que volia ficar-se en la pell de personatges femenins "i provar diferents formes de veure el món, amb unes dones molt resistents i fortes".