"Com Doña Quijota, he intentat lluitar per la llibertat i contra la injustícia"

Barcelona"La bogeria pot ser un pretext per excloure aquells que esgrimeixen veritats incòmodes, una lliçó que evidentment vaig aprendre pagant-ne un preu molt alt fins avui, però si tornés a néixer, tornaria a fer el mateix", són paraules de Cristina Peri Rossi, poeta, narradora i assagista nascuda a Montevideo el 1941 que des del 1972 viu a Barcelona, ciutat on es va exiliar a conseqüència de la dictadura militar de l'Uruguai: "Vaig exiliar-me de la dictadura uruguaiana perquè vaig advertir i denunciar la seva arribada i com a càstig els meus llibres i fins i tot la menció del meu nom van ser prohibits". Aquest divendres no ha pogut assistir a l'entrega del premi Cervantes, l'ha hagut de seguir des de casa per motius de salut, i ha estat l'actriu argentina Cecilia Roth qui ha llegit el seu discurs. Totes dues van fugir d'una dictadura, i Roth ha posat emoció i música a les paraules de l'autora uruguaiana, que ha escrit un discurs decididament antibel·licista i feminista.

Peri Rossi ha escollit un personatge poc conegut de Don Quixot, Marcela –que renuncia a la vida social per ser lliure–, per parlar en part de la seva actitud vital: "És una heroïna que posteriorment van titllar d'histèrica, frígida i neuròtica pel fet de no assumir el rol que li atorgava la societat patriarcal". L'escriptora va explicar, a través de la veu de Roth, que ella, com Marcela, va tenir clar molt aviat que ser dona i independent era "estrany i sospitós". A diferència de l'heroïna de Cervantes, l'autora uruguaiana no ha volgut aïllar-se: "Com van fer tants exiliats espanyols, he convertit la resistència en literatura. Als meus llibres i a la meva vida he intentat, com una Doña Quijota, desfer greuges i lluitar per la llibertat i contra la injustícia. No de manera pamfletària o realista sinó al·legòrica i imaginativa. No necessitem duplicar la realitat sinó ironitzar i interpretar-la. La literatura és compromís i compromís és tot".

Les primeres paraules de la guanyadora del Cervantes, sempre per boca de Roth, han estat per parlar de la guerra. "Els motius de la guerra són sempre els mateixos: l'ànsia de poder i l'ambició econòmica. Una cosa típicament masculina", ha assegurat. Ha mencionat la Segona Guerra Mundial però també ha fet una velada referència a les guerres que hi ha ara. I ha recordat la dictadura de Franco: "Una terrible dictadura que va matar milers i milers de persones i va fer-ne fugir molts milers més".

El premi s'ha atorgat en una solemne cerimònia, només trencada pel somriure de Roth, que ha oblidat part del guardó i ha hagut de tornar per recollir-lo, al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares. Allà hi havia els monarques espanyols, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, que ha repassat la biografia de l'escriptora. "No hi ha hagut en tota la seva trajectòria cap concessió al mercat", ha dit Iceta. El ministre ha explicat que en l'autora uruguaiana es troben "les dues ribes". "I ho fan en una llengua compartida des de la qual parlarà en una clara incomoditat identitària: exiliada, dona, lesbiana. La literatura s'erigeix davant l'horror, i Cristina Peri Rossi, com va dir la també premi Cervantes, Elena Poniatowska, escriu corrent riscos i sense tenir una xarxa a sota".