Construint una biblioteca del pensament contemporani

Barcelona"Els catalans hem normalitzat una situació anormal des de fa molt de temps: si volem llegir llibres de pensament, clàssics o contemporanis, ens hem de resignar a fer-ho en castellà", explica Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, que s'ha proposat corregir aquesta situació impulsant una nova col·lecció d'assaig contemporani, del segle XX i XXI, de la qual apareixeran un mínim de quatre títols l'any i que dirigeix el filòsof Joan-Carles Mèlich.

"Volem que sigui una col·lecció transversal, amb obres de filòsofs, antropòlegs, teòrics de la literatura, sociòlegs i moltes altres disciplines", comenta Mèlich. Els tres primers títols volen ser il·lustratius d'aquesta transversalitat. La gravetat i la gràcia, de Simone Weil, "combina filosofia i mística" en una tria de fragments procedents dels quaderns manuscrits de l'autora, publicada per primera vegada el 1947. El sagrat, de Rudolf Otto, és un clàssic del 1917 que "s'aproxima a la idea del diví a través de la història de les religions i la teologia". Veig caure Satanàs com el llamp, de René Girard, permet observar "la confluència del teòric de la literatura, l'antropòleg i l'exegeta bíblic" en un text del 1999 que aprofundeix en el mecanisme social del boc expiatori, la recerca d'un enemic comú que concentra la ira unànime de tota la col·lectivitat. De cadascun dels llibres se n'han ocupat especialistes: de Weil, Pau Matheu, que enllesteix una tesi sobre l'autora; d'Otto, l'escriptor, editor i traductor Raül Garrigasait; de Girard, Víctor Pérez i Flores i Mayka Lahoz.

Freud, Arendt, Steiner: tres assignatures pendents

"Per desgràcia -continua Ignasi Moreta- encara hi ha molts grans autors de qui no s'ha traduït res al català, de qui hi ha disponibles obres que potser no són les més destacades o dels quals s'ha fet feina prèvia però només es poden trobar, amb sort, en llibreries de vell". Cita, en aquest sentit, un dels pares de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, de qui la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani de Fragmenta recuperarà alguna de les seves obres emblemàtiques. "Li volem treure la pols i tornar-lo a llegir. Però encara estem decidint què en publicarem", diuen Moreta i Mèlich. Passarà el mateix amb la filòsofa i politòloga Hannah Arendt, de qui en català no es poden llegir, entre molts altres títols, Eichmann a Jerusalem i Els orígens del totalitarisme.

Després del tercet inicial, la col·lecció continuarà amb un dels assajos més destacats i ambiciosos de George Steiner, Presències reals, inèdit fins ara en català. "La primera autora viva que publicarem és la italiana Adriana Cavarero -avança Moreta-. En traduirem l'assaig Inclinació. Cavarero hi desenvolupa una idea que és d'una gran actualitat: ¿el món en què vivim ens convida a la rectitud o més aviat a la inclinació?" L'editor encara avança dos noms més en ferm: la filòsofa Simone de Beauvoir i Gilbert Durand, antropòleg i estudiós de l'imaginari.

"L'objectiu és oferir volums que siguin una porta d'entrada òptima a cadascun dels autors -afegeix Moreta-. Alhora, volem fer un servei al lector a llarg termini. A Fragmenta no descataloguem cap dels nostres títols". Biblioteca de Pensament Contemporani incorporarà també pensadors catalans. Mèlich n'avança dos: l'antropòleg i monjo Lluís Duch i el filòsof i teòleg Raimon Panikkar.

Nascuda el 2007 a Barcelona amb la voluntat de donar a conèixer el "fet religiós" a través d'assajos assequibles i rigorosos, Fragmenta ha impulsat projectes d'una ambició remarcable, com Opera omnia, de Panikkar, o la sèrie Pecats Capitals, amb set títols -un per a cada pecat-, signats per pensadors joves com Anna Punsoda, Jordi Graupera i Adrià Pujol.