BarcelonaContra els eslògans que asseguren que si estàs més prima seràs més feliç, contra el bombardeig de dones anunciant banyadors sense ni un gram de greix i contra el catàleg infinit de dietes estranyes, la Roberta i la Stevie decideixen fer el que els surt millor: cuinar i menjar. Les protagonistes de la novel·la Las devoradoras (Blackie Books), escrita per la britànica Lara Williams (i traduïda per Laura Ibáñez), estan fartes de les pressions estètiques del sistema capitalista, així que munten un club de dones que es reuneixen en un lloc secret i s’atipen de les delicadeses gastronòmiques que elles mateixes han preparat. Al primer àpat, els plats queden nets després d’ingerir braó de porc amb puré de pèsols, macarrons amb formatge, bistec tàrtar amb patates fregides i un pastís de creps amb xocolata. L’objectiu: gaudir sense recança del plaer de menjar i, alhora, engreixar-se per lluitar contra el sistema. 

“M’interessava explorar les diverses maneres com les dones podem ocupar espai al món, ja sigui físicament o bé utilitzant les nostres veus”, explica Williams. A la novel·la, guanyar pes és un acte combatiu per conquerir el planeta amb un cos cada vegada més gros. “Utilitzen el cos com una eina de transgressió social i personal –assenyala l’autora–. Avui dia encara hi ha molta fixació sobre els cossos de les dones, molta gent es creu amb dret d’opinar sobre l'aparença dels altres”. Si bé els menús de les trobades defugen el menjar escombraria, Williams també és molt crítica amb certes modes sorgides sota el lema de l’alimentació saludable. “Sota aquesta etiqueta es justifiquen dinàmiques molt perjudicials de dones que controlen la seva ingesta d’aliments o que sotmeten el seu cos a una forta disciplina. Fins i tot es considera més acceptable que algunes dietes”, diu Williams.

Els clarobscurs de les amistats femenines

Entre digestió i digestió, la Roberta i la Stevie van sumant adeptes al club, que es converteix en un espai de confessions, sororitat i empoderament femení. El llibre reflecteix amb precisió i sense complaença les amistats entre dones. “M’interessava representar una intensa relació femenina i explorar els aspectes negatius d’aquest vincle. Tant la Roberta com la Stevie tenen maneres de fer força manipuladores, perquè penso que les amistats femenines més estretes sovint inclouen aquest tipus de comportaments”, explica Williams. Els homes, en canvi, apareixen a la història des de la perifèria. Alguns d’ells, com la parella de la Roberta, són sensibles i divertits però alhora incapaços d’entendre i de tolerar el club femení. “M’agradava la idea d’escriure sobre un projecte fallit. Cada dona té els seus motius per participar en el club, i per a cadascuna d’elles representa una cosa diferent. Però al final volia crear una mena d’incertesa sobre l’èxit de la iniciativa”, subratlla l'autora. 

Més enllà de les pressions socials sobre l’aparença femenina, la novel·la aprofundeix en l’impacte que provoca la violència contra les dones i el procés per superar-ho. Mentre la Roberta tira endavant el club gastronòmic també s’obliga a reconciliar-se amb el seu passat i, en concret, amb una agressió que va patir durant l'etapa universitària. Per superar el trauma ella s’aboca als fogons i descobreix que, a través de la cuina, és capaç de tirar endavant. Per això Las devoradoras combina la trama amb meticuloses descripcions sobre com fermentar el pa o com preparar un bon curri tailandès. “A l’hora d’escriure m’atreu la voluptuositat del llenguatge. M’agrada que les descripcions siguin sensuals, riques i tangibles”, expressa l’escriptora, que no és la primera vegada que fusiona gastronomia i literatura. “En aquesta ocasió volia explorar a través del llenguatge la dualitat entre el fàstic i el desig que ens aporta el menjar”, conclou.