Claudio López Lamadrid, un editor "amb el do de la ubiqüitat"

BarcelonaL'editor Claudio López Lamadrid hauria fet 60 anys aquest dimarts, i és el dia que la família i l'Ajuntament de Barcelona van triar per lliurar-li al Saló de Cent la Medalla d'Or la Mèrit Cultural a títol pòstum. "Ens va deixar massa aviat, deixa un buit enorme", va lamentar el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, que va donar la benvinguda als assistents. També va destacar el seu "visionari cosmopolitisme", la seva feina per posicionar Barcelona al món editorial, la capacitat de bastir "ponts fructífers" amb Llatinoamèrica i l'equilibri que va saber crear entre veus consagrades –era el que tenia més premis Nobel– i nous autors. "Va ser un editor de catàleg, el seu esforç va ser titànic, colossal", diu Subirats. "Va deixar una petjada humana inesborrable en els seus autors", va subratllar, i el va fer fer continuador de grans editors com Esther Tusquets, Josep Maria Castellet i Carme Balcells. "Tots els que estimem la cultura i la literatura estem en deute amb el Claudio", va concloure Subirats. Els encarregats de glossar López Lamadrid van ser l'escriptora Elvira Navarro, que va publicar tota la seva obra amb ell i va ser una de les directores literàries de Caballo de Troya, i el crític Ignacio Echevarría, gran amic i cofundador amb ell de l'editorial Galaxia Gutenberg.

Elvira Navarro va qualificar de "decisiva" la tasca de l'editor per convertir Barcelona en una capital mundial de l'edició. "El Claudio coneixia molt bé el seu ofici", va dir Navarro, que va recordar que la primera feina de López Lamadrid a Tusquets al començament de la seva carrera va ser esborrar el preu als llibres. També que va "intentar posar remei a la falta d'interès mutu" entre els lectors en espanyol d'una banda de l'Atlàntic i de l'altra. També va fer-ho entre Barcelona i Madrid. "Els autors que vivim a Madrid crèiem que tenia el do de la ubiqüitat", va dir Navarro. Claudio López Lamadrid creia que els editors havien de donar la cara davant els lectors en el món de les noves tecnologies i posava en relleu la seva tasca de prescriptor. "Va ser capaç de veure sempre els avantatge de gairebé tot", va concloure Navarro, que va recordar també la seva "generositat".

Ignacio Echevarría va proposar als assistents que imaginessin com López Lamadrid s'hauria pres que li haguessin concedit aquesta distinció en vida. "Si es trobés entre nosaltres, ja estaria dels nervis, amb expressió avorrida, elegantment vestit i mirant el seu smartphone". Quan hagués sabut la notícia de la concessió, ha afegit, hauria trobat la manera de divertir-se fent la llista de convidats. "Més enllà del pudor i la mandra, el Claudio s'hauria sentit molt honrat, no per vanitat, sinó pel que significa en rigor aquesta medalla", va dir Echevarría. També va explicar que va donar entitat pròpia a cadascuna de les seus del seu grup editorial a Llatinoamèrica i va trencar l'"empremta colonial" que se li hauria pogut atribuir a Barcelona. Segons el crític, López Lamadrid va posar en relleu el seu caràcter d'"editor clàssic", tot i que es va forjar en paral·lel a la transformació que les noves tecnologies van imposar al sector. "Va encunyar ell mateix el model d'editor del segle XXI", entre l'editor clàssic i el que "sintonitza" amb la seva època amb pragmatisme.

Van recollir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona els fills de López Lamadrid, Jimena i Jacobo, que van agrair el reconeixement. Després, la seva parella, la cineasta Ángeles González Sinde va llegir el poema Saber esperar, d'Antonio Machado, abans de recordar moments de la seva vida amb ell. "Mai es cansava de descobrir lectures –va dir González Sinde–. Gràcies pel reconeixement a un veí de Barcelona". L'acte va finalitzar amb l'actuació del compositor i pianista Agustí Fernández.