Centenars d'amics s'acomiaden d'Àlex Susanna al mateix lloc on va celebrar el seu casament

Barcelona"Quins records que em venen, tants anys després", comentava a l'entrada de La Paloma una de les assistents més veteranes a l'acte de comiat al poeta i gestor cultural Àlex Susanna. La família ha escollit la popular sala de ball barcelonina per homenatjar el seu enyorat parent perquè allà mateix havia celebrat el seu casament, fa trenta-set anys, amb Núria Viladot.

Han estat uns quants centenars els amics que aquest divendres s'han reunit per "recordar i retrobar-se" amb Susanna, com ha dit el poeta i conductor de l'acte, Jordi Llavina, que fins i tot ha improvisat una anècdota de quan es van conèixer fa quaranta anys: en aquells moments, Llavina era el carter substitut de Gelida i portava a Susanna missatges d'autors com Blai Bonet, Javier Marías i Stephen Spender. Hi ha hagut una dotzena de parlaments i fins i tot la lectura d'una carta d'agraïment per part del president Carles Puigdemont ("Susanna representa el millor de la nostra societat civil", afirmava), a més de l'encertada interpretació de Rosa Mateu i Jordi Castellà de poemes musicats per Eduard Toldrà i Albert Guinovart, entre d'altres, i un final sublim a càrrec del mestre Jordi Savall, acompanyat del llaütista Carles Blanch.

"L'Àlex era com un d'aquells còctels especials que tastes una vegada i ja no pots oblidar", deia Maria Lladó, de l'Institut Ramon Llull, que Susanna va dirigir durant uns anys clau. "Sense ell la participació de la cultura catalana a les fires de Guadalajara i Frankfurt no s'hauria fet realitat", comentava l'exconseller de Cultura Joan Maria Pujals.

Entre el públic hi havia una nodrida representació política: Xavier Trias, Artur Mas, Laura Borràs i l'actual consellera de Cultura, Sònia Hernández. També escriptors com Carme Riera, Vicenç Villatoro i Joan Rendé, i editors com Josep Lluch, Jordi Raventós i Miquel Alzueta, amb qui Susanna va fer equip a la dècada dels noranta per convertir Columna en un projecte que "modernitzava l'edició catalana i l'homologava a la de qualsevol país europeu", admetia Emili Rosales, director editorial de Grup 62. "L'Àlex era tan perfeccionista que fins i tot em va tombar la coberta que li proposava per a l'últim dietari", ha afegit. Aquest mateix aspecte ha aparegut en la intervenció de Mercè Vila, amb qui Susanna va compartir experiències al capdavant de la Fundació Vila Casas, i en la carta que el galerista Artur Ramon no va poder donar al comiat que l'amic tenia planejat per finals de juliol, i que ja no es va celebrar perquè li havia empitjorat la salut.

"El papà va viure en plenitud gairebé fins al temps de descompte", deia un dels tres fills de l'homenatjat, en Biel, abans de recitar L'última llum, poema escrit quan Susanna vivia a Venècia, el llunyà 1985, però que la família enllaça amb els últims mesos: "Perdurarà tot, o gairebé tot: / només nosaltres passarem", s'hi llegeix, gairebé al final. Àlex Susanna ha deixat una vintena de llibres que perduraran tant com els seus lectors, i una meritòria i incansable tasca de defensa i divulgació d'una cultura, la catalana, que va estimar amb devoció i que aquest divendres al vespre li ha volgut tornar una mica d'aquest afecte, abraçant-lo amb paraules d'agraïment i amb planys musicals com el de Jordi Savall.