El pla per aconseguir que es llegeixi més: biblioteques escolars, prescripció a pediatria i la Casa de les Lletres

El Govern aprova el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, elaborat conjuntament per les conselleries d'Educació i Cultura amb la participació d'un centenar d'entitats

3 min

Una alumna de primària llegint un llibre durant l’hora de lectura en una escola de Barcelona fa unes setmanes. Francesc Melcion

BarcelonaEl nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que vol fer més lectors, que llegeixin més sovint i, especialment, en català, ja té l'aprovació del Govern. Les conselleres de Cultura i Educació, Natàlia Garriga i Anna Simó, han presentat el document elaborat conjuntament, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, en el qual han participat 180 persones d'un centenar d'entitats, que recull 73 mesures per fomentar l'hàbit lector amb un pressupost total de 58 milions d'euros i que es posarà en marxa al setembre.

El pla es marca com a objectiu que el 2030 el 76% de la població llegeixi llibres almenys una vegada al trimestre (ara és el 70,7%, segons l'estudi d'hàbits lectors de l'Institut Català d'Empreses Culturals del 2022), que el 65% llegeixi almenys un cop a la setmana (un 60,35% el 2022), i que el 40% llegeixi en català (un 34,5% el 2022).

Aquest és el resultat de la feina d'un any, i va néixer d'un acord de Govern del 2020, que es va reformular per fer-lo "més ambiciós, amb més veus, més útil i més possible", ha dit Garriga, que ha destacat el seu caràcter col·laboratiu pioner entre conselleries, que el diferencia dels plans anteriors del 2008, 2012 i 2017.

Respon també a la preocupació per la llengua, ja que "la lectura és un pilar fonamental en el seu reconeixement, com han demostrat forces reaccionàries fins al punt de trobar perilloses revistes infantils", ha afirmat Simó. Per això, la consellera d'Educació considera el pla una "aposta estratègica de país per a l’educació i per la llengua" que va més enllà de treballar amb els alumnes: "Necessitem la cooperació familiar perquè és en l’entorn familiar on va agafant forma la biblioteca personal".

Pla pilot per recuperar les biblioteques escolars

Potser la mesura més rellevant tenint en compte els índexs de comprensió lectora segons l'informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) d'enguany, que situava el nivell de l'alumnat català entre els més baixos de l'Estat, és el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars de Catalunya (PLAMIB). En aquest marc es proposen recuperar les biblioteques escolars al 80% de les escoles i instituts (ara només es mantenen en el 56% dels casos) i reduir el percentatge de l'alumnat amb el nivell més baix per sota del 10%. Ho volen revertir amb un pla pilot que acompanyarà 50 centres de la demarcació de Barcelona escollits segons criteris de necessitats de reactivació de les biblioteques (35 de públics i 15 de concertats), en els quals hi haurà un bibliotecari de serveis educatius per cada 10 centres que hi anirà dos cops al mes, i als quals s'hi destinaran recursos com ara 2.000 euros per renovar el fons, l'actualització del programari de gestió, i materials d'acompanyament. Per dinamitzar aquests espais als centres preveuen alliberar dues hores setmanals dels docents. Es preveu ampliar el nombre de centres i el personal bibliotecari després del pilotatge. En una segona fase, que començarà el 2026, s'acompanyà 200 centres amb trobades territorials per millorar les biblioteques escolars i la comprensió lectora de l'alumnat a través de la capacitació i del coneixement de casos d'èxit.

Les mesures enfoquen la lectura com una eina de benestar al llarg de la vida. Comencen des de la primera infància, amb la recuperació del programa Nascuts per llegir que implica professionals de la pediatria i llevadores com a primera porta a la prescripció lectora per a les famílies a través de la implicació de les biblioteques i les entitats, i posen atenció al foment de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en català amb el compromís de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per donar-li més visibilitat a TV3 i al canal SX3, i amb l'impuls del consell català de LIJ IBBYcat. El Pla avança posant el focus en el jovent amb exemples com un pla pilot de tallers de rap, i s'allarga fins a la tercera edat, amb un programa de mediació lectora en residències per a gent gran.

Entre les accions més destacades hi ha la creació de la Casa de les Lletres, un espai de creació aglutinador d'entitats com l'AELC, el PEN i l'ACEC a la ciutat de Barcelona en un lloc encara pendent de concretar; el desenvolupament de l’Observatori de la Cultura per millorar l'estudi i seguiment de les dades sobre l'hàbit lector; i la celebració de la Nit de la Lectura.