A Barcelona hi ha 25 barris sense cap llibreria
Els districtes més perjudicats són Nou Barris i Horta-Guinardó
BarcelonaDurant els últims deu anys, Barcelona ha incorporat una desena de noves llibreries, entre les quals hi ha La Calders, la Nollegiu, la Finestres, Ona i la Byron. Cadascun d'aquests establiments dedicats a la venda i difusió de cultura que aixequen la persiana són una bona notícia per a la ciutat –"som comerç, però també equipament", recorda Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya–, però si es posen en context fan visible una realitat més complexa. Actualment, la capital catalana compta amb 327 llibreries i punts de venda de llibres, però gairebé la meitat, 161 (que es corresponen a un 49,24% del total), estan situades en només dos districtes, l'Eixample (108) i Ciutat Vella (53).
"Hi ha un alarmant desequilibri territorial de la ciutat en matèria d'equipaments culturals i, més concretament, pel que fa a les llibreries, ja que més de la meitat dels 73 barris de la ciutat no compten amb cap llibreria (25) o només en disposen d'una o dues (20)", exposa un informe d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentat al consell plenari municipal de l'Ajuntament de Barcelona. El districte on hi ha menys llibreries de Barcelona és Nou Barris: dels tretze barris que actualment l'integren, només el de Porta en té tres, n'hi ha tres que disposen d'una o dues llibreries (Vilapicina i la Torre Llobeta, el Turó de la Peira i la Prosperitat), i la resta no en té cap (Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, Roquetes, Verdum, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona). Amb una població de 171.833 habitants –que representen un 10,50% del total de la ciutat–, les set llibreries que hi ha representen el 2,14% de les 327. Cinc dels onze barris d'Horta-Guinardó tampoc tenen cap llibreria: són la Teixonera, Vall d'Hebron, la Clota, el Baix Guinardó i la Font d'en Fargues. A Sants-Montjuïc són tres: la Bordeta, la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.
"La situació empitjora encara més si analitzem les dades dels barris barcelonins que es troben a la llera del riu Besòs –afegeix l'informe–. En aquesta àmplia àrea de la ciutat només existeixen quatre llibreries, que es concentren en dos barris, tres al Bon Pastor i una a la Verneda i la Pau, de tal manera que els barris restants no en tenen cap". Entre ells hi ha Baró de Viver, la Trinitat Vella i el Besòs i el Maresme.
Per què passa, això?
L'informe assenyala que "deu dels dotze barris amb rendes més baixes de Barcelona es troben al districte de Nou Barris o a la llera del Besòs". D'aquests, sis tampoc disposen d'una biblioteca municipal. Són Can Peguera, Verdum, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona i Baró de Viver. L'accés a la lectura és, per tant, molt més limitat en aquests barris. "El desequilibri econòmic i el desequilibri cultural es donen la mà en aquests casos i, per tant, són llocs on llibreries i biblioteques són més necessàries", apunta l'informe. "En alguns casos, la renda per càpita té a veure amb l'existència o no de llibreries, però no sempre és així: el barri amb una renda més alta de Barcelona, les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi, no té cap llibreria –recorda Marià Marín, del Gremi de Llibreters de Catalunya–. A Horta-Guinardó, que té barris amb rendes força altes, com la Font d'en Fargues, tampoc hi ha ni llibreria ni biblioteca. I les Corts, un districte amb molta població, té un total de nou llibreries: al barri de la Maternitat i Sant Ramon no n'hi ha cap".
D'altra banda, "l'especulació immobiliària que pateix la ciutat des de fa vint anys, especialment en els districtes i barris més cèntrics, ha causat un degoteig de tancaments de llibreries", assenyala l'informe abans de citar Áncora i Delfín (2012), la Catalònia (2013), la Negra y Criminal (2015) i Som Negra (2019); també el mapa de llibreries de vell s'ha vist afectat, amb el tancament d'establiments emblemàtics com la Canuda (2013), la Millà (2015) i l'Àngel Batlle (2020). "En aquest punt va ser important la reforma a la llei d'arrendament urbà: els lloguers antics van caducar el 2015 i això va disparar el preu de molts locals –recorda Marià Marín–. Quan es va decidir protegir alguns comerços emblemàtics s'hauria pogut reforçar més la idea que les llibreries eren importants".
Què caldria fer per canviar la situació?
L'informe d'ERC reclama a l'Ajuntament de Barcelona "una línia pressupostària específica que permeti disposar de locals en planta baixa per cedir-los en lloguer social a llibreries, a fi d'assegurar la continuïtat de les que es troben amenaçades per la pressió immobiliària i d'afavorir-ne l'obertura de noves, de manera que es pugui garantir una distribució equitativa d'aquests equipaments culturals de proximitat en el conjunt de la ciutat".
La visió del Gremi de Llibreters de Catalunya és més matisada: "Ara mateix hi ha, a la ciutat, desenes de milers de persones que han de fer desplaçaments importants si volen comprar un llibre. Barcelona forma part de la xarxa de ciutats creatives i és ciutat literària de la Unesco i hauria de poder corregir la situació actual. Durant la pandèmia es va aconseguir que el llibre fos considerat bé essencial". Marià Marín avança que el 2023 es presentarà un nou mapa de llibreries de tot Catalunya. "A partir d'aquí podrem fer un diagnòstic acurat –diu–. Cada cas té les seves particularitats. Hi ha llocs on la pressió immobiliària és evident i caldrà posar en marxa ajudes al lloguer. En d'altres, en canvi, no hi ha llibreries perquè no hi ha xarxa comercial, com seria el cas de les Tres Torres. Hi ha barris amb una orografia molt particular, com la Font d'en Fargues: si s'hi obrís una biblioteca pública, potser seria el moment d'impulsar-hi també una llibreria".
La importància de les biblioteques
La xarxa de biblioteques públiques de la ciutat compta, actualment amb 40 equipaments, l'últim dels quals en ser inaugurat va ser la biblioteca García Márquez del districte de Sant Martí. "En aquest cas vam optar per col·locar-la a la Verneda, un barri dens i on hi ha un percentatge important de població en situació de vulnerabilitat", explica Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, abans d'avançar que el 2024 està previst que obri una nova biblioteca a Sarrià i, una mica més endavant, una altra al Besòs-Maresme més àmplia que l'actual. "A finals d'aquest 2022 presentarem un nou pla estratègic de biblioteques –continua–. Hi haurà novetats en relació a algun dels barris que apareixen a l'informe presentat al consell plenari municipal".
A l'hora d'escollir els emplaçaments d'una nova biblioteca, el consorci es fonamenta en estàndards internacionals a un doble nivell: d'una banda, en funció de la distribució de la població; de l'altra, segons criteris de proximitat (les biblioteques s'han de trobar a un màxim de 15-20 minuts a peu des del domicili). "Ara mateix, a Barcelona hi ha una biblioteca per cada 40.000 habitants, xifra que segons els estàndards internacionals és correcta –explica–. Estem treballant perquè als barris on hi ha una població més vulnerable hi hagi una biblioteca propera i que pugui oferir el màxim de servei, tant pel que fa a les hores com a les prestacions".