Augmenten les biblioteques escolars, però estan més hores tancades

BarcelonaCatalunya ha recuperat una quarta part de les biblioteques escolars que havia perdut fa cinc anys, però aquestes són més petites i estan més hores tancades respecte al curs 2019-2020. L'estadística de biblioteques escolars publicada pel departament d'Educació i Formació Professional estableix que el curs 2023-2024 es va revertir la tendència a la baixa: els centres —tant públics com privats— amb biblioteca escolar han passat del 56,8% el 2020 al 72,9% el 2024, i se situen a prop de la situació del 2016, en què el 79,9% disposava d'aquest servei. Els mestres, bibliotecaris i experts consultats per l'ARA atribueixen aquest canvi a diversos factors: la reobertura de les biblioteques que s'havien tancat arran de la pandèmia del coronavirus, la caiguda del nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans —que ha empès els centres a buscar maneres de millorar-lo obrint biblioteques—, els canvis en els currículums —ara més enfocats a fomentar la lectura— i la reducció de les biblioteques d'aula en substitució de les escolars.

"El 2022 hi va haver un canvi curricular que mostra la necessitat d'una biblioteca escolar i en fa paleses les seves funcions. El missatge ha calat, els centres s'estan conscienciant", afirma la tècnica del Pla de Millora de les Biblioteques Escolars (pla MIB) Mònica Badia. "S'ha posat el focus en la importància de la comprensió lectora, que és un dels aparadors del nostre sistema educatiu. Els centres s'han adonat que una biblioteca escolar no és un magatzem de llibres ni una aula, sinó un espai per donar resposta a aquesta necessitat", afegeix el cap del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació i Formació Professional, Pere Mayans.

El 2020, el 59,9% de centres sense biblioteca ho justificaven perquè ja tenien una biblioteca d'aula. El 2024, aquest percentatge ha baixat fins al 38,1%. "Fa uns anys es van promocionar molt les biblioteques a les aules, i molts centres ho van aprofitar com a substitut de la biblioteca escolar, perquè és molt més barat tenir un calaix amb quatre llibres a la classe. Ara s'ha vist que aquest sistema no funciona", assenyala Júlia Baena, bibliotecària escolar i professora de la Universitat de Barcelona (UB). Des del seu punt de vista, la biblioteca d'aula i l'escolar no haurien de ser excloents —"de fet, sobretot a primària és molt recomanable, gairebé obligat", subratlla Baena—, però la primera hauria d'estar gestionada per l'equip que s'encarrega de la segona. En la reobertura de biblioteques escolars també hi ha ajudat "el context actual de la crítica cap a la digitalització", explica el bibliotecari Carlos Ortiz, que des de fa quinze anys treballa en centres públics de Barcelona i és membre del Grup Bibliomèdia i del grup de treball del Col·legi Oficial de Bibliotecaris de Catalunya. "Sabem que la competència lectora fa pujar les altres competències. Després d'uns anys de bogeria amb la digitalització, s'està tornant a valorar la lectura", diu Ortiz.

La llei d'educació catalana (LEC 12/2009) estableix que "tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar", però, a l'hora d'aplicar-la, la responsabilitat recau en cada centre. Un 81,5 % dels centres escolars de Catalunya han respost l'enquesta (el 85,2 % dels públics i el 71,1 % dels privats). Baena i Ortiz consideren que el 18,5% que no ha respost és perquè no disposa de biblioteca escolar. Si fos així, el percentatge d'escoles amb aquest servei es trobaria lleugerament per sota de les dades marcades per l'estadística del departament. En qualsevol cas, Mayans subratlla que "els percentatges són elevats" i que el departament "insisteix i dona arguments als centres perquè tinguin biblioteca".

Més préstecs i més foment de la lectura

Més enllà de l'augment de biblioteques escolars, l'estadística presenta altres dades positives. El nombre mitjà de préstecs durant el curs 2023-2024 va ser de 959, la millor dada des que s'elabora l'enquesta (el 2020 van ser 727 i el 2016, 712). També creix el percentatge de biblioteques que ofereixen activitats de foment de la lectura. El 2024 en van organitzar el 68,7% de biblioteques, nou punts percentuals per sobre de les dades del 2020 però encara lluny de les xifres del 2016 i el 2011, quan el percentatge superava el 80%. Aquestes dues dades mostren, segons el departament d'Educació, l'efecte de la promoció de la lectura dins dels nous currículums i també del pla de millora de la comprensió lectora inclòs dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.

Però no tot són flors i violes, a la nova enquesta. Una de les dades que preocupa més els experts és la reducció d'hores d'obertura de les biblioteques a la setmana. La mitjana ha passat de les 20,8 hores el 2011 a les 6,2 el 2024. "En molts centres, la biblioteca només s'obre durant l'hora del pati", lamenta Baena. En conseqüència, la mitjana d'hores del responsable assignades a tasques de la biblioteca ha caigut significativament en més d'una dècada; ha passat de 7 hores a 3 hores.

Darrere d'aquesta xifra hi ha un dels mals endèmics de les biblioteques escolars catalanes: la manca de recursos humans destinats a aquest servei. Idealment, les biblioteques haurien de tenir una persona encarregada, amb coneixements sobre gestió de fons i préstec i amb el temps necessari per complir amb una planificació preestablerta. Però la realitat és una altra: sovint, qui assumeix la gestió de la biblioteca és un docent que ho ha de compaginar amb les hores de classe i amb altres responsabilitats, i la majoria de centres (un 57,3% el 2024) no tenen cap planificació. "Quan la responsabilitat recau en un mestre, el centre l'allibera de la càrrega docent, però dues o tres hores a la setmana és clarament insuficient. S'han de catalogar llibres, organitzar activitats per fomentar la lectura, etcètera. I el mestre hauria de tenir cultura literària, que no sempre passa", destaca el president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González-Cuadra.

Per potenciar tots aquests aspectes, el departament va posar en marxa durant el curs 2023-2024 el pla MIB, un pla pilot adreçat a 50 centres amb un bibliotecari de guia per donar suport, formar els docents i acompanyar-los en la millora de la biblioteca de cada escola o institut. Entre altres qüestions, el pla "explica la importància de la biblioteca perquè els centres ho tinguin present a l'hora de prioritzar les hores, incorpora el paper de la biblioteca als documents dels centres i proporciona eines per ajudar-los a esporgar els llibres i actualitzar els espais", diu Mayans.

Però les biblioteques escolars són projectes de centre. Al final, cada equip directiu decideix quant de temps i quina part del pressupost es destina a la biblioteca, que sovint també obté diners de les associacions de famílies d'alumnes (AFA). De fet, els centres no poden contractar directament personal per a les biblioteques, sinó que ho han de fer a través de l'AFA. El 2024, el 88,3% de l'equip de les biblioteques eren professors i un 47,1% va dedicar hores voluntàries a gestionar-la. "Ara mateix a Catalunya no hi ha 5.000 bibliotecaris per enviar-ne un a cada centre. Però els docents bibliotecaris haurien de tenir una formació mínima", assenyala González-Cuadra.

L'estadística també indica que les biblioteques escolars han perdut espai físic: han passat de 63,7 m² de mitjana a 59,4. Així mateix, han disminuït les biblioteques amb connexió a internet als centres públics de secundària (han passat d'un 87,5% a un 66,7%). "Tenim més biblioteques, però segurament els serveis que ofereixen són molt d'aula d'estudi. La conclusió és que s'han reobert, però no amb tots els serveis. Potser el que tenim més són aules d’estudi amb el cartell de biblioteca que no pas més biblioteques", reflexiona Ortiz. Sobre els canvis en l'espai físic, el subdirector de Llengües, Andreu Freixes, assenyala que el Departament treballa per "adequar els espais a la nova concepció de biblioteques, que connectin els alumnes amb l'entorn cultural i hi puguin participar de manera agradable, en sales diàfanes i favorables a la lectura".

Per tot plegat, Freixes subratlla el "compromís" del departament d'Educació cap a les biblioteques escolars. "Hi ha una voluntat molt decidida de tirar endavant un projecte adequat al context educatiu per donar suport al nou currículum. En aquest projecte la biblioteca és central; hi estem treballant de valent perquè sigui així", afirma el subdirector de Llengües, que afegeix: "Millorar la comprensió lectora és un dels reptes educatius i una prioritat de país. Les biblioteques escolars són una eina clau perquè això sigui possible".