Literatura

Amélie Nothomb: "La vella Església s'ha sentit insultada pel meu llibre"

L'escriptora novel·la a 'Set' el patiment de Jesús a la creu i la seva resurrecció

BarcelonaDesprés d'escriure sobre cremar llibres i d'imaginar un reality show que funciona com un camp de concentració, l'escriptora belgojaponesa Amélie Nothomb (Kobe, Japó, 1967) ha demostrat amb escreix que les polèmiques generades per la seva literatura li són absolutament igual. Però no ha estat fins a publicar més de 30 novel·les que l'autora ha tocat el moll de l'os de l'Església i ha viscut la reacció enfurismada dels sectors més conservadors de la institució. A Set (publicada en català i en castellà per Anagrama amb traducció de Ferran Ràfols i Sergi Pàmies, respectivament), Nothomb es posa a la pell de Jesús per descriure, en un monòleg poderós i íntim, les sensacions més profundes del fill de Déu abans, durant i després de la crucifixió.

L'escriptora crea un Jesús humaníssim que ha fet enfadar catòlics –per la carnalitat de Crist– i ateus –per la càrrega religiosa de la novel·la–. "Arran del llibre m'ha passat una cosa insòlita: he rebut cartes plenes d'insults per part de capellans. No han entès res. No és un llibre blasfem i no és un llibre religiós", explicava aquest dimecres Nothomb al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), radiant per haver reprès els viatges de promoció dos anys després de l'inici de la pandèmia. "El Vaticà ha tingut una resposta tèbia –afegia–. Alguns capellans joves m'han escrit per agrair el llibre, però la vella Església s'ha sentit insultada. ¿Com una religió d’amor pot portar gent a dir-me coses veritablement doloroses? És un misteri".

Cargando
No hay anuncios

Les seves excentricitats (es lleva a les quatre de la matinada, rebutja escriure amb ordinador) i l'estètica steampunk (barrets cridaners i guants estripats) han fet de Nothomb una figura peculiar en l'àmbit de les lletres franceses. Aquesta vegada, però, ha aterrat a Barcelona vestida de negre de cap a peus i ha passat desapercebuda pels carrers de la ciutat. Amb una paciència infinita –s'hi ha estat prop de dues hores– ha respost preguntes sobre un tema espinós, la seva relació amb el catolicisme i amb Crist. Des que el seu pare li va parlar de Jesús quan era petita, l'autora de Cosmètica de l'enemic (2001) i Pétronille (2014) ha tingut la història de Jesús rondant-li pel cap. Amb tres anys era el seu superheroi, i amb 12 l'admiració incondicional s'havia convertit en una colla d'interrogants. "El Jesús que pateix és el que em genera problemes. Era una persona extremadament intel·ligent. Per què va acceptar sotmetre's al patiment de la creu? I llavors l'Església ho glorifica. Com podem acceptar que el patiment sigui una forma de redempció?", reflexiona Nothomb.

Cargando
No hay anuncios

Jesús en primera persona

Set no és la història de la vida de Jesús, sinó una novel·la sobre la seva crucifixió. Els seus pensaments després de ser traït i jutjat, el martiri del viacrucis i l'amor de Maria i de Maria Magdalena travessen el llibre per confegir un personatge que, a l'enfrontar-se a la mort, es fa preguntes sobre si mateix i sobre les conseqüències de donar la vida als altres. Nothomb defensa que només podia escriure aquesta novel·la en primera persona, tot i que en cap moment s'ha volgut convertir en Jesús ni comparar-se amb ell. "Volia comprendre la seva història, i aquesta era l'única manera", diu l'autora, que posa èmfasi en la set per entendre encara més el patiment de Crist. "És l'única sensació que uneix el cor i l'esperit, un desig inextingible. Passeu un dia sense beure i entendreu què és la set", assenyala.

Cargando
No hay anuncios

Escriure sobre Jesús l'ha ajudat a millorar el seu vincle amb l'espiritualitat i a seguir afrontant literàriament temes complicats, com ara la mort del pare. Ho explicava una hora després en un auditori del CCCB ple de gom a gom, en una xerrada amb l'escriptor Sergi Pàmies. "A Catalunya anem amb delay. Ara acaba de sortir Set, però Nothomb ja ha escrit cinc novel·les més i n'ha publicat dues a França. El nostre futur és el present dels francesos", bromejava Pàmies. Per això tots dos van decidir centrar la xerrada en Premier sang, que és l'últim llibre de Nothomb publicat i que li ha valgut el Premi Renaudot 2021.

Es tracta d'una novel·la sobre la vida del seu pare, el diplomàtic belga Patrick Nothomb, fins al naixement d'Amélie. La mort del progenitor, en plena pandèmia, la va colpir profundament. "No tenia previst escriure aquest llibre perquè no tenia previst que el meu pare es morís –diu Nothomb–. No vaig poder assistir al seu funeral a Bèlgica perquè estava confinada a París. Després d'això, l'únic que podia fer era ressuscitar-lo a través de la literatura". Amb els llibres a l'esquena i la distància que hi posa el temps, ara fins i tot en fa broma: "Vaig pensar que si el fill de Déu havia estat en un llibre, també hi podia ser el meu pare. N'hi ha que ara ja esperen que el pròxim sigui sobre l'Esperit Sant".