“M’agrada tot d’ Ordesa, de Manuel Vilas: com està pensat i de quina manera està escrit -explica Albert Om, que el 3 de setembre comença la tercera temporada d’ Islàndia a RAC1-. És un llibre valent, que impacta i emociona, ple de frases que t’acompanyen quan ja l’has acabat. Busco reflexions que vaig subratllar mentre el llegia i hi trobo: «Yo solo pude conocer a mi padre cuando ya era mi padre»; «Los espejos son para los jóvenes»; «Los matrimonios de larga duración los inventó tal vez el capitalismo eclesiástico»; «Si hueles a limpio, es porque otros están sucios»”.

Ordesa, que Vilas va publicar al gener a Alfaguara i que ha tingut una gran repercussió entre la crítica i els lectors -fins al juny se n’havien venut més de 30.000 exemplars-és, de moment, l’últim llibre de l’escriptor aragonès, que ha publicat novel·les com El luminoso regalo (Alfaguara, 2013), llibres de poemes com Resurrección (Visor, 2005) i assajos com Lou Reed era español (Malpaso, 2016). “ Ordesa és el pas del temps per a la generació que hem fet els cinquanta anys -explica Om-. Conté des de l’alegria despreocupada de la joventut fins a aquella edat en què el millor futur possible és envellir”.

Una connexió insòlita

A Albert Om Ordesa el connecta “amb una cançó esplèndida de Mishima, Posa’m més gin, David ”, inclosa a l’últim disc dels barcelonins, Ara i res (2017). “David Carabén es pregunta en tres minuts què se n’ha fet dels amics dels seus pares que, quan ell era un nen, venien a casa seva, ballaven, reien i bevien i que devien tenir la mateixa edat que ell té ara”. Om recorda que el llibre de Manuel Vilas “també és una crònica col·lectiva -la de l’Espanya dels últims cinquanta anys- i sobretot és una crònica personal, d’ell i de la seva família. Amb una dificultat: ¿com reconstrueixes la teva història familiar si abans « nadie hablaba y ahora todos están muertos »?”