Abdulrazak Gurnah retreu al Regne Unit la seva resposta "inhumana" cap als immigrants

BarcelonaL'escriptor britànic-tanzà Abdulrazak Gurnah ha lamentat avui la resposta "inhumana" del govern del Regne Unit cap als immigrants indocumentats que arriben des de França pel canal de la Mànega. Ho ha dit en una roda de premsa virtual, que ha recollit l'agència Efe, després de rebre el premi Nobel de literatura a l'ambaixada sueca a Londres. Davant les preguntes dels periodistes, Gurnah ha respost que aquesta situació ha provocat tensions entre París i Londres, que demana més control per part francesa i un acord de deportació de refugiats. "És estrany veure el llenguatge, la narrativa que es construeix sobre aquests intents de creuar el canal, perquè la naturalesa perillosa del viatge no és una elecció, sinó que ha estat imposada a aquesta gent, en absència de vies més segures" per emigrar, ha afirmat.

"Hi ha alguna cosa molt inhumana en les respostes d'aquests dos governs, particularment el britànic, que és del que sé més", ha declarat l'escriptor de 73 anys, per a qui en aquestes reaccions "visiblement" hi té a veure el racisme. Nascut a Zanzíbar i emigrat a Anglaterra a finals de la dècada dels 60, Gurnah ha lamentat que l'executiu britànic no l'hagi felicitat pel guardó, encara que sí que ho ha fet el de Tanzània. "No em sorprèn perquè la resposta al premi ha estat celebrar un escriptor africà, o sigui que potser aquesta sigui l'explicació, que no m'han vist com algú a qui haurien de felicitar", ha dit.

"La Commonwealth es trencarà"

Preguntat pel futur de la Commonwealth, Gurnah ha assenyalat que "és una continuació de les estructures del colonialisme, que beneficien el govern britànic, així com alguns països escollits". "Un dia d'aquests potser es trencarà, però, qui sap, hi ha països que volen formar-ne part sense ser excolònies, de manera que potser es convertirà en una altra cosa, un club o alguna cosa així", ha manifestat. Sobre la pandèmia de coronavirus, ha indicat que "és una llàstima" que els països rics no hagin ajudat més els pobres amb la distribució de les vacunes i ha considerat que, tot i com se l'ha criticat, la Xina "ha estat molt generosa" amb enormes donacions.

En el seu discurs, el premi Nobel de literatura ha defensat que l'escriptura ha de “mostrar el que pot ser d'una altra manera”, per veure més enllà del que "l'ull dominant pot veure", perquè l'ésser humà aparegui per sobre dels estereotips. Quan això s'aconsegueix sorgeix “una mena de bellesa”. En la lectura d'acceptació del Nobel, Gurnah ha navegat entre el seu amor per la literatura, els seus records del colonialisme a Zanzíbar, la seva arribada com a refugiat al Regne Unit amb 18 anys fugint de l'opressió i la persecució dels ciutadans d'origen àrab i el racisme que va viure aquells anys. Tot això va conformar la seva vocació literària. En aquell període de "nostàlgia de la llar i enmig de l'angoixa d'una vida aliena" va ser quan va tenir més clar que hi havia alguna cosa que "necessitava dir, que tenia una tasca per fer, lamentacions i greuges per treure i considerar". Per això diu que l'escriptura és “allò que fa que la gent de talla aparentment petita se senti segura de si mateixa malgrat el desdeny dels altres”.

Gurnah va ser distingit fa dos mesos amb el premi Nobel de literatura per la seva obra d'exploració del postcolonialisme. És el cinquè autor africà que ha guanyat el guardó i un escriptor que no figurava als pronòstics previs. Se'l va premiar "per la seva penetració intransigent i compassiva en els efectes del colonialisme i el destí del refugiat a l'abisme entre cultures i continents", segons va dir aleshores l'Acadèmia Sueca. Autor d'una desena de novel·les i diversos relats curts, a la seva obra és central el tema de la pertorbació del refugiat i també hi ha un intent per evitar la nostàlgia d'una Àfrica precolonial.