Literatura
Barcelona

Comença la Setmana del Llibre en Català "més necessària" de la seva història

La caiguda del llibre en llengua catalana el 2020 és d'un 25%

Montse Ayats i Joan Carles Girbés a la Setmana del Llibre en Català 2020 / PERE TORDERA Zoom

La presentació de la 38a Setmana del Llibre en Català ha generat una expectació especial aquest 2020. La fira, l'aparador més gran de llibres en català, ha obert les portes aquest dimecres, reduint fins a la meitat la seva duració –passa de deu a cinc dies–, canviant d'ubicació –l'avinguda de la Catedral pel Moll de la Fusta– i creixent en espai i en expositors: fins al 13 de setembre, l'epicentre del sector editorial en català s'instal·la a prop del mar, en 66 casetes que representen 224 expositors i en 4.675 metres quadrats. Tot això, poc després de la cancel·lació de la Fira del Llibre de Madrid i el Saló Liber de Barcelona, previstos per a aquest octubre.

"És l'edició més necessària de la nostra història", ha comentat Joan Carles Girbés, que enguany s'estrena com a president de la Setmana, hores abans que la fira quedés inaugurada per la periodista i escriptora Eva Piquer i el poeta Enric Casasses. La Setmana ha hagut de travessar una cursa d'obstacles –els de la pandèmia del covid-19– abans de materialitzar-se. "No hi ha gent més tossuda en el món que els que volem celebrar la Setmana del Llibre en Català. Per convicció i també per solidaritat amb el sector –comenta Girbés–. Després de tot el que hem viscut els últims mesos, el fet de celebrar la Setmana ja és un èxit".

El president de la Setmana ha volgut recordar que la celebració de la fira és "una manera de focalitzar l'atenció en el llibre exclusivament en català", que a Catalunya representa entre el 25% i el 30% de la facturació del sector editorial. Per aquest motiu, la presentació de la Setmana es fa acompanyada d'un balanç de l'exercici anterior, facilitat per Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. "Quin sentit tindria parlar de dades del 2019 amb el panorama dels mesos anteriors que ens precedeixen?", ha demanat. 

Un retrocés que s'ha aconseguit redreçar

En els últims cinc anys, l'edició en català ha fet "un creixement sostingut –recorda Ayats–. S'ha passat dels 223 milions d'euros de facturació el 2014 a 238 milions el 2018". Amb l'exercici de l'any passat encara pendent d'anàlisi –tot i que la xifra "és similar a la de l'any anterior"– i un bon primer trimestre del 2020, la situació es va transformar radicalment amb l'arribada del coronavirus i el confinament que va comportar. "La situació que es va donar a partir del 14 de març té un impacte brutal –assegura–. El mateix març la caiguda de les vendes del llibre en català en relació al mateix mes del 2019 és d’un 52,98%. A l'abril cauen un 91,92%". 

Amb unes dades tan esfereïdores, el sector va tenir clar "que calia fer alguna cosa": amb el Sant Jordi anul·lat –que representa més del 10% de les vendes anuals– es va optar per celebrar un Dia del Llibre i la Rosa el 23 de juliol. "Aquesta decisió va ser fonamental per recuperar l’activitat –diu Ayats–. Finalment els mesos de juny i juliol ens van permetre facturar un 27,47% i un 39,45% més que l’any passat". 

Després de superar l'agost, que ha estat un mes lleugerament pitjor que el del 2019 per a les llibreries, el sector es troba amb una quarta part menys d'ingressos que en l'exercici anterior. "Que estigui més ple o més buit depèn de com es miri el got –explica la presidenta dels editors en llengua catalana–. Hem fet el 75% de vendes respecte al 2019, o hem perdut un 25%. La caiguda és forta, sí, i hem de treballar per reduir-la com sigui".

"Hem perdut la venda d’un de cada quatre llibres: això és alarmant –admet Girbés–. Veníem d’un any que va començar molt bé i es va estampar estrepitosament el mes d’abril. Hem pogut remuntar gràcies a moltes complicitats i a la celebració del Dia del Llibre i la Rosa. Estem malament, però podríem estar pitjor. Hem de superar aquesta tardor de la millor manera possible per encarar el 2021, que serà molt dur". "Superada la trompada inicial, amb l'arribada de la crisi econòmica la gent perdrà poder adquisitiu i el llibre se'n ressentirà", diu Ayats, encara amb el record de l'última crisi –la que va arrencar el 2008– present. En cinc anys, el sector del llibre es va arribar a encongir un 30%.

Dos escenaris i 220 novetats

Pel que fa a les activitats de la Setmana, Joan Carles Girbés ha detallat que s'hi ha encabit una quantitat semblant de títols –220 novetats– que els expositors volen destacar. Hi haurà dos escenaris, i s'ha dissenyat una programació d'activitats, que superen les 380, per permetre que els lectors hi trobin "descobriments". Per això s'han fet agrupacions temàtiques, i s'han organitzat activitats col·lectives amb converses i taules rodones, en una programació que permetrà "parlar de molts llibres alhora". Les signatures tindran un espai concret, i es farà servir l'organització prevista per al Sant Jordi d'estiu. En concret, hi haurà dues persones signant simultàniament, i això permetrà acollir fins a 200 firmes.

"El Moll de la Fusta garanteix les mesures de seguretat que requerien les institucions –remarca Girbés–. Quan parlem de limitació d’aforament diem que hi caben gairebé 1.000 persones, són 935 visitants que poden visitar la fira alhora. És una xifra elevada. Normalment a la Setmana no hi ha mil persones visitant-la al mateix temps, així que és com si en realitat no hi hagués limitacions".

Enric Casasses: “L’ànima és el buit del canó on es posa la bala”

La pluja, intermitent durant tota la tarda a Barcelona, va fer que la 38a Setmana hagués d’inaugurar-se a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya. La periodista i escriptora Eva Piquer va conduir l’acte. “La cultura ens ajuda a veure que la seguretat no existeix –va dir–. Potser no ens salva de res ni ens fa millors persones, però ens fa lliures i crítics. I menys manipulables. És una eina contra l’estupidesa i la barbàrie”. Després d’una de les primeres intervencions d’Àngels Ponsa com a consellera de Cultura –on va afirmar que “pel país és un orgull tenir la Setmana”–, el poeta Enric Casasses, últim Premi d’Honor, va deixar el públic bocabadat amb una barreja enjogassada de poemes propis, lectura de fragments d’una biografia de Giordano Bruno i al·lusions a Paganini, a qui ha dedicat un assaig. Eren “exercicis de màgia pràctica”, entenent la màgia com “tot allò que no sabem de l’ànima i l’esperit”. Va recordar també una de les definicions d’ànima:“El buit del canó on es posa la bala”