EL SECRET DE ...
Llegim 15/03/2014

Wajdi Mouawad

i
Cristian Segura
2 min

Fa un parell de dissabtes es va celebrar a la residència d’artistes Jiwar, a Gràcia (Barcelona), una trobada íntima amb Waj-di Mouawad, l’autor de l’aclamada obra de teatre Incendis i d’altres obres lloades a Europa i Amèrica. Hi vaig anar pensant en l’entrevista que li va fer Laura Serra a les pàgines de Cultura d’aquest diari. Serra informava que l’entrevista s’havia fet via correu electrònic. Si el que exposava Mouawad per correu electrònic era de tant nivell, què seria capaç d’explicar en directe?

Jiwar és un espai acollidor, un ampli pis familiar amb cadires de casa la tieta soltera i vidrieres de petitburgès. Mouawad és molt intel·ligent, tan intel·ligent com reservat. Feia el possible perquè no li fessin fotos. Tampoc volia que li fessin preguntes. Només interactuava amb la seva interlocutora durant la conferència, la Clara Segura. Mouawad és una persona sentida, tot ho viu amb intensitat. El seu aspecte és el del bolxevic convençut del 1917, tot i que no té cap dèria ideològica. L’envolta una aura d’afectat que el fa misteriós, també perquè a la mà hi porta tatuada una aranya. A Ànima (Periscopi), la novel·la que acaba de publicar, els animals tenen un protagonisme clau com a testimonis i narradors dels fets. Ànima és la història d’un home que vol trobar l’assassí de la seva dona. És un viatge al nostre inconscient i una tesi sobre la violència de la qual tots som capaços. Mouawad és tímid però no té recança d’explicar detalls de la seva vida personal, com per exemple la incontinència verbal de la seva mare, que ha influït el seu estil, o la dèria de tancar-se en hotels per enllestir els llibres. Es va estar deu dies a Barcelona en un dels millors hotels de la ciutat per revisar el text d’ Ànima. Si hi apareixen animals és gràcies al seu gat Gros, que com indica el nom és un animal amb sobrepès. Un dia que estava bloquejat amb Ànima, perquè no sabia qui podia narrar un dels capítols inicials, mentre acaronava el Gros va adonar-se que hi podia incloure la veu d’un gat que fos testimoni dels fets. El gat no encaixava en el llibre però el felí el va ajudar a desenvolupar la idea que altres bèsties sí que hi podien encaixar.

stats