Sofia Amundsen és una noia noruega de 14 anys que viu amb la seva mare i diversos animals de companyia. Un dia troba un sobre per a ella a la bústia. Hi ha escrita només una pregunta: "Qui ets?" Al cap d'uns dies rep una altra nota: "D'on ve el món?" La Sofia és incapaç de trobar una resposta definitiva a cap dels enigmes: "En algun moment o altre, alguna cosa havia de sortir del no-res. Però era possible això? No era tan impossible com la idea que el món havia existit sempre?", es demana mentre llegeix les preguntes una vegada darrere l'altra, progressivament capficada.

Rere les cartes en un primer moment anònimes hi ha el professor de filosofia Knox. Interrogar-se per saber "qui som" i "per què som aquí" és el punt de partida d'una repassada a la història del pensament i la cultura, arrencant per la visió mítica del món i continuant pels grans filòsofs grecs, el cristianisme, l'escolàstica, la revolució científica, J.S. Bach, Fichte, Freud, Sartre i Beauvoir, entre molts d'altres. És capaç de connectar, fins i tot, l'humor de Charles Chaplin amb l'avantguarda surrealista i el teatre de l'absurd, que "intentava mostrar la falta de significat de l'existència i, d'aquesta manera, fer reaccionar el públic".

Amb El món de Sofia, publicat el 1995, Gaarder va aconseguir un llibre interessant, addictiu i molt venut.