La dona immòbil, novel·la pòstuma del periodista i escriptor Joan Barril (Barcelona, 1952-2014) retrata de ple els mons que més li interessaven: el de la política, el de les finances, el dels amors prohibits, el de la música. Un seguit de personatges es troben tancats en una casa de muntanya una nit de Cap d’Any: es tracta de Clovis Mercader, el candidat a president de Catalunya que es presenta amb l’inimitable eslògan “Ara convé, Mercader”; François Martell, un especulador i mag de les finances sense cap escrúpol; el doctor Albert Bardají, i el pianista Conrad Vidal. Tots orbiten al voltant de la dona que dóna títol a la novel·la, l’Helena Graus, tots hi han tingut o hi tenen alguna mena de relació. Ara ella ha tingut un accident i els quatre la vetllen. Juguen a cartes, beuen whisky, escolten música clàssica o Erik Satie.

És en aquest context d’homes xerrant, bevent i menjant al voltant d’una taula que Barril se sent més còmode per deixar anar petits “aforismes”, frases d’abast filosòfic i a vegades fins i tot d’una certa intenció poètica. Cal, però, ser un gran escriptor per no relliscar i empantanegar-se a la banyera del xaronisme. Amb incoherències narratives, que les té, amb rimes internes no desitjables (“El doctor Bardají surt al jardí”, ai!), i amb detalls innecessaris (unes calcetes vermelles cauen a la maionesa i més tard reapareixen sobre el teclat del piano, no sabem si brutes o netes), el més interessant de la novel·la és el retrat cínic de qui sap que els poderosos sempre surten indemnes dels crims que han comès. Una informació que cal tenir sempre present.

El periodista i l’escriptor

El millor llegat de Joan Barril serà sens dubte el programa de televisió L’illa del tresor, que va dirigir i conduir amb Joan Ollé, perquè van demostrar que es podia parlar de cultura a la televisió amb inventiva, originalitat i capacitat de seducció. La seva feina ingent en programes de ràdio i en premsa escrita prova que tenia una capacitat de treball admirable. En canvi, les novel·les que va escriure, encara que guanyessin alguns dels premis més importants del nostre sistema literari (el Ramon Llull, el Sant Joan, el Pere Quart...), és possible que amb el pas del temps quedin en un segon terme, més discret.

La feina del novel·lista vol temps i tranquil·litat, silenci i vida allunyada dels focus, unes condicions que Barril, per la seva personalitat i el gust per la joie de vivre, no podia complir.