El nord-americà Percival Everett ha estat a Barcelona aquesta setmana amb una agenda ajustadíssima per presentar el segon llibre que li ha publicat Blackie Books, No soy Sidney Poitier . Everett és autor de 15 novel·les d'ironia demolidora contra la societat americana i del racisme que s'hi dóna. També és director del programa d'estudis de ficció de la Southern California University, tot i que actualment viu a París en any sabàtic. La visita l'ha deixat baldat, o això em va semblar quan vaig tenir l'ocasió de parlar amb ell breument. D'educació exquisida, impertorbable, a Barcelona vaig conèixer un Everett esgotat. Potser perquè el públic de la presentació també el notava una mica fora d'òrbita, l'editor Jan Martí va forçar l'escriptor que ens relatés una història que li havia explicat la nit anterior.
Everett l'ha mirat d'escriure com a relat breu, però hi desisteix perquè no es veu amb cor d'estar al nivell dels fets reals. La història és més aviat absurda i màgica, com una pel·lícula de David Lynch, però diu molt del seu món literari. Als 21 anys, l'escriptor va ser contractat en un ranxo de vaques i cavalls d'Idaho. Al poble era conegut com el negre perquè de fet era l'únic negre que hi vivia. Era tan inusual la presència d'un negre que els seus companys del ranxo estaven convençuts que era d'origen indi. Una nit, fart dels llanuts de la feina, Everett va anar a passar la nit al poble amb el cuiner del ranxo, un home amb una cama de fusta i dentadura postissa. Després d'unes hores d'esbarjo, borratxera i batusses, Everett i el cuiner van a dormir al motel, que ha penjat el cartell de complet perquè hi pernocta un grup de turistes belgues que s'han perdut.
Al cuiner se li desplaça la dentadura postissa mentre dorm i sembla que s'ofegui. Everett l'hi retira i la col·loca a la tauleta de nit. Al matí, la sorpresa: la dentadura ha desaparegut. El cuiner de la cama de fusta embogeix i Everett surt a buscar-la. La troba al carrer: la porta el pidolaire del poble. L'hi compra per 5 dòlars. Com ha anat a parar la dentadura del cuiner en mans del pidolaire del poble? Aquest és el misteri del relat, com ho era la mort de Laura Palmer.
