En aquest nom -tan poc comú, tan llarg i tan difícil d’escurçar-, hi trobem un dels casos més explícits d’allò que tantes vegades hem comentat en aquesta secció. Com ens influeixen, a l’hora de tenir preferències per un nom, les connotacions que aquest nom pugui tenir.

Penèlope, com és sabut, és el nom d’un personatge del poema èpic d’Homer l’ Odissea. És la dona del protagonista, Ulisses, també anomenat Odisseu, de l’illa d’Ítaca. Recordem la seva història: Ulisses va haver de marxar a lluitar a la Guerra de Troia i Penèlope va esperar vint anys el seu retorn. La seva bellesa feia que rebés proposicions de molts homes per casar-s’hi, però Penèlope assegurava que no donaria Ulisses per mort fins que no hagués acabat de teixir un sudari per quan morís l’antic rei Laertes. Era només una excusa, com recordareu, perquè Penèlope desfeia durant la nit el que havia teixit de dia. Quan Ulisses va tornar, ella va donar finalment per acabada la feina, havent guardat l’absència del seu marit tots els anys que havia estat fora.

Suposem que seduït per aquesta història, el cantautor Joan Manuel Serrat tria aquest nom per batejar la protagonista d’una cançó amb la qual guanya el festival de Rio de Janeiro el 1970. A la cançó de Serrat, Penèlope és una noia de poble -amb la seva bossa de pell marró, les seves sabates de taló, mudada de diumenge- a qui el xicot deixa plantada, assegurant-li que algun dia tornarà. Ella l’espera durant anys i quan finalment el noi torna, Penèlope, envellida i potser embogida de tristor -“ con los ojos llenitos de ayer ”- li diu “tu no ets el que jo espero”. Joan Manuel Serrat s’havia inspirat en l’ Odissea d’Homer, i els pares de l’actriu Penélope Cruz es van inspirar en la cançó de Serrat per triar el nom de la seva filla. Era una aposta arriscada.

Com dèiem, és un nom una mica estrany, massa llarg i difícil d’escurçar. Però ves per on, aquesta noia d’Alcobendas estava destinada a ser actriu i a triomfar a Hollywood i a ser recordada amb un crit que es va sentir arreu del món. Un nom, va cridar: “Pedrooooooooooooo!”