Barcelona"Óssip Mandelstam, el poeta de l’acmeisme, escriptor intel·lectualment lliure, lúcid, orgullós i contradictori, que creava la seva poesia mormolant-la amb els llavis i dictant-la després, enamorat d’Europa i dels seus pintors i escriptors, obert a les diverses cultures i religions, aquest home irrepetible trobà la mort ignominiosa del gulag siberià just a les portes". Així presenta Edicions de 1984 l'obra d'un dels poetes russos més importants del segle XX, per primera vegada a l'abast en català en la seva totalitat gràcies a la traducció de Jaume Creus.

Nascut a Varsòvia el 1891 i amb un bagatge d’estudis literaris molt ampli, Mandelstam es donà a conèixer amb el recull poètic 'La Pedra', d’èxit immediat. Després de la revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el veien poc afí al règim; tot i així, va gaudir d’algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat: de primer, tres anys a Vorónej; després a Sibèria. Morí el 1938 en un camp de pas, just abans d’arribar a Vladivostok. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda –recollida a 'Contra tota esperança' (Quaderns Crema, 2012), sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. D'Ossip Mandelstam, Quaderns Crema n'havia publicat l'antologia 'Poemes' (2009) i 'Armènia en prosa i en vers' (2011), tots dos traduïts per Helena Vidal.