El Procés -permetin-me que ho escrigui en majúscules, per solemnitat- ha esdevingut un fenomen de la literatura política. En una presentació recent de Insisteixo, la solució és federal (Llums), el llibre/entrevista amb Pere Navarro, l’autor, Xavi Casinos, va confessar que l’únic moment de conflicte va ser quan Casinos va descobrir que Navarro era fan d’Agatha Christie i ell de Sherlock Holmes. ¿És normal aquesta manca de tensió a l’hora d’escriure un llibre d’entrevistes amb polítics -no es pot comptar un debat sobre novel·la policíaca com a moment tens-? Oriol March és una de les veus joves que pot donar una resposta. Periodista de l’ARA, ha escrit dos llibres amb actors del Procés: Què pensa Josep Maria Vila d’Abadal (Dèria, 2012) i Per què sí a la independència? (Deu i Onze, 2013), un diàleg entre Muriel Casals i Carme Forcadell.
Són llibres que volen exposar el punt de vista oficial d’aquestes personalitats sobre el moment. March assegura que mentre Casals i Forcadell només “van matisar” detalls pocs significatius, Vila d’Abadal va demanar a l’autor que evités publicar allò més contundent que ell mateix va explicar-li del Congrés d’Unió del 2012, que va suposar la seva sortida del partit. En el cas del llibre amb Vila d’Abadal, March apunta que es van trobar al bar del Parlament, al seu despatx parlamentari i al despatx de l’Ajuntament de Vic. En el cas de Casals i Forcadell, les reunions van fer-se a la seu de l’ARA, a l’Ateneu Barcelonès i a Òmnium. March creu que, per explicar-se, un polític amb experiència com Vila d’Abadal pot donar més joc. Casals és més continguda, rumia més les respostes; Forcadell parlava a raig d’entrada -diu- i a mesura que elaborava el discurs corregia coses que havia dit i tornava a formular la resposta.
En un llibre així, l’autor ha d’estar disposat a quedar en un segon pla. March recorda que en les tres presentacions que es van fer de Per què sí a la independència?, només se li van adreçar un cop: “Va ser a Sant Sadurní d’Anoia, un noi que em va preguntar sobre els mitjans i el procés. En acabar el vaig voler saludar”.
