Barcelona‘El nét del vigilant. La Plateria...’

Manel Joseph (Barcelona, 1948), veu, portaveu i ànima de l’Orquestra Plateria, aplega en aquest llibre retalls vivencials que expliquen no només la seva manera de viure, sinó que aporten una mirada personal a un paisatge musical. Hi desfilen els herois de Zeleste, aquell Gato Pérez que ho va capgirar tot, Pau Riba, la colla de la Mirasol i fins i tot Xavier Cugat.

‘La chica del grupo’

La noia del grup és Kim Gordon (Nova York, 1953), baixista de Sonic Youth, i el que narra en aquest llibre defuig el tòpic anecdotari del rock. Parla a cor obert sobre mentides, frustracions i masclisme. I comença pel final, per la separació amb la seva parella, el guitarrista Thruston Moore, i pel desencís de tocar en un grup quan ja res no té sentit.

‘Ian Curtis. En cuerpo y alma ’

El crític Jon Savage ha remenat el llegat que va deixar Ian Curtis, el cantant de Joy Division, que es va suïcidar el 1980. A partir de les lletres de les seves cançons (en edició bilingüe anglès-castellà), el llibre funciona com un retrat de les tempestes i el misteri que van caracteritzar l’obra del músic de Manchester. També reprodueix notes manuscrites de Curtis.

‘Ovidi Montllor. Un obrer de la...’

Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula no és estrictament un llibre sobre la faceta musical del cantautor d’Alcoi, perquè Jordi Tormo (Alcoi, 1979) posa el focus en la poesia i fins i tot en recupera pomes inèdits. Tanmateix, no oblida la cançó, perquè al cap i a la fi tot forma part de l’obra d’un creador complet.

‘Lemmy, la autobiografía’

Ian Kilmister, àlies Lemmy, és l’incombustible líder de Motörhead, una banda que és un gènere musical en ella mateixa, cruïlla desafiant de heavy, rock i punk. L’autobiografia respon a les expectatives d’un personatge que n’ha vist de tots colors i que ho explica amb humor i ferocitat. Tal com raja i sense pèls a llengua.

‘Música i sentits’

Música i sentits. Introducció a la significació musical és un treball fascinant per moltes raons, però potser la més important és que contribueix a estimular la sensibilitat i a establir connexions entre la música i altres experiències artístiques i socials. El mèrit és de Joan Grimalt, pianista, director d’orquestra, musicòleg i divulgador rigorós.