M’han dit que t’he d’imaginar treballant en una oficina de grans dimensions, com si es tractés dels despatxos d’una multinacional important. En una sala il·luminada per la fredor d’uns fluorescents blanquíssims, hi treballeu tu i una trentena de companys, cadascú davant del seu ordinador. Només se sent el teclejar dels dits febrosos i, de tant en tant, algú que desembolica un caramel i fa cruixir l’embolcall abans de llençar-lo a la paperera. És probable que a fora hi faci molt de fred. O no. Potser sou a Sibèria o en alguna altra regió russa. Però també és possible que aquest edifici estigui ubicat en una republicana africana. Qui sap.

Probablement cobres un sou insignificant, tot i que treballes moltes hores i et deixes els ulls a la pantalla. M’imagino que al final de la jornada et fan mal les cervicals o potser l’espatlla dreta. Treballes per sobreviure, per mantenir la família. Potser encara tens una àvia que sempre renegava de veure’t obsessionat per l’ordinador i ara dóna gràcies a déu per les teves habilitats informàtiques.

La teva missió és trobar la manera d’atacar centenars de milers d’ordinadors arreu del món. Ho proves tot el dia, sense pausa, i de tant en tant sona la flauta i la màquina t’avisa que has pogut superar les barreres de defensa en algun lloc del món. I ja està. Ets dins d’un ordinador i pots fer el que et plagui. I fas el que et manen els caps: encriptar el que trobes i demanar un rescat per la informació.

No t’has plantejat, ni un una dècima de segon, qui és la persona contra qui acabes d’actuar. No saps, ni se t’acut pensar-ho, si estàs piratejant una petita empresa, un hòlding empresarial, un ajuntament, una associació que treballa en favor dels més desfavorits, un hospital o, simplement, l’ordinador d’ús domèstic d’una família qualsevol. Els has fet perdre documentació vital per al futur de l’empresa o potser només les fotografies dels fills quan eren petits. Tant li fa. Has violentat la seva intimitat. Els has fet sentir desemparats i impotents. Però no ho sabràs mai perquè tancat al teu cau, no tens ni temps ni ganes de pensar-hi.