Ja fa molts anys que els editors de casa nostra, davant l’allau de novetats que apareixen per Sant Jordi, intenten diversificar l’oferta. No té sentit que un tant per cent altíssim de les vendes de l’any es concentri en una jornada. És un risc massa alt que fa que molts editors i llibreters es passin els dies anteriors a la festa consultant les prediccions meteorològiques o veient en quin dia de la setmana cau Sant Jordi. És un tot o res. Per als editors i autors en llengua catalana encara ho és més, ja que és l’únic dia de l’any en què venen una mica com un país normal. Després de rumiar i reflexionar sobre el fet, ara ens assabentem que un país d’Europa té una tradició força similar. Es tracta d’Islàndia. Recomano l’article següent en anglès d’una important revista islandesa de cultura The Reykjavik Grapevine : “ Too many books: do icelandic publishers need to chill out?”. És de l’any passat, però molt interessant per a nosaltres.

Any nou, llibre nou

El títol de l’article, “Massa llibres: els editors islandesos necessiten relaxar-se?”, fa al·lusió al costum del país de regalar un llibre la nit de Cap d’Any. Això genera un moviment de publicacions brutal en els tres mesos previs. D’aquí l’article: els editors han de relaxar-se després de festes perquè la tensió comercial és màxima. El cas, tanmateix, és que, per més que se’n regalin, n’acaben sobrant. I aquí s’acaba la semblança amb Sant Jordi per diverses raons. Primera: els nostres editors sí que són de pedra picada. Se la juguen per Sant Jordi perquè a casa nostra molts ciutadans no compren cap més llibre en tot l’any. Islàndia, al contrari, és un dels països amb més lectura d’Europa (lectura i despesa en llibres). La febre de regalar llibres per Cap d’Any no impedeix que durant els 364 dies anteriors se n’hagin comprat una pila. En segon lloc, a Islàndia no hi ha regulació de preus, de manera que els llibreters, si volen, l’endemà de Cap d’Any poden intentar vendre els llibres que han sobrat amb grans descomptes. A casa nostra això no es pot fer. En resum, que comparats amb els nostres editors i llibreters, els d’Islàndia no ens fan tanta pena. Els nostres sí que tenen necessitat de relaxar-se…