La novel·la Bearn o la sala de nines és una de les més importants i reconegudes de la producció literària de Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980). Va ser publicada en català per primera vegada el 1961, a la imprescindible col·lecció El Club dels Novel·listes de Club Editor, dirigida per Joan Sales. Així i tot, tenint en compte el context sociocultural de l’època -i, pel que sembla, desavinences de l’autor amb “una editorial barcelonina sobre la manera com li havien esmenat la llengua en una reedició de Mort de dama ”, escriu Jordi Cornudella-, Villalonga la va publicar cinc anys abans en castellà.

Gràcies a l’aposta de Joan Sales, Villalonga tornaria a publicar regularment en català durant la resta de la seva trajectòria: entre d’altres, veurien la llum L’hereva de Donya Obdúlia (1964), La ‘Virreyna’ (1969) i Un estiu a Mallorca (1980). A la novel·la, Don Toni de Bearn, casat amb la seva cosina Maria Antònia i sense descendència, sap que amb ell s’extingeix la grandesa de la seva nissaga, d’orígens navarresos, sobre l’illa de Mallorca. El protagonista, observat pel jove seminarista i confident Joan Mayol, es lliura als propis plaers decadents, que inclouen aficions il·lustrades (la construcció d’automòbils de vapor i la lectura de Voltaire i Diderot) i la seducció de diverses noies.