Poques vegades es pot titllar de gran esdeveniment algun fet relacionat amb la literatura catalana. Per això, una iniciativa com la que es va presentar aquest dimecres al departament d’Ensenyament és com un alè d’alegria enmig d’un panorama sovint molt dur. Es tracta del projecte Ariadna, un documental interactiu de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX (1939-1998) adreçat als centres de secundària. L’han dirigit Gemma Rodríguez i Laura Piaggio amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L’acte va ser presentat per l’escriptor, poeta i tècnic del departament d’Ensenyament Vicenç Llorca, que va remarcar-ne, segons les seves pròpies paraules, “la importància de disposar d’una eina com aquesta que uneix la literatura catalana amb la cultura digital i el món audiovisual”. A la presentació també hi havia els altres agents actius que han fet possible aquesta feina: les seves directores, Laura Piaggio i Gemma Rodríguez, i també Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; Agnela Domínguez, de la Societat d’Autors, i Eduard Boet per part de la CCMA.
ARIADNA PER A TOTHOM
Que sigui pensat per al món de l’ensenyament no treu que el projecte Ariadna sigui interessant per a qualsevol ciutadà, que hi pot accedir entrant a www.ariadnadoc.cat. Així, el projecte es pot seguir passivament com un simple documental (en qualsevol cas, prou interessant) o, com si estiguessis llegint Rayuela, anar clicant a les pestanyes que se’ns van oferint, que obren el producte a informació audiovisual suplementària de tota mena.
Ariadna acaba amb paraules un pèl optimistes sobre la situació de l’autor català de finals del segle XX. Ens diu que, a la fi, aconseguim “alliberar-nos del pes de la història” i esdevenir simples escriptors que ens volem guanyar la vida, com en qualsevol altra cultura, escrivint. I ni ens hem alliberat de gaire res ni hem aconseguit guanyar-nos-hi gaire la vida. Però això serien figues d’un altre paner. I no treu que el projecte Ariadna sigui de les coses importants esdevingudes a la cultura catalana aquest 2015 que se’n va.
