Primera visita de Tom Wolfe a Barcelona. La rebuda, amb desenes de periodistes i fotògrafs, l'ha deixat parat. "Com una estrella de cinema!", diu la senyora Wolfe. Els ullets blaus i vius de l'escriptor obsessionat per l'art modern admiren les escultures kitsch del restaurant: un nen que cavalca un estruç, una dona rotunda tipus Botero. "Vostè és la traductora? No llegeixo gaire sovint en català, però aquest és un dels llibres de l'any, oi?" I riu. Explica que escriu a mà, amb llapis, i que una assistent ho tecleja i ho imprimeix perquè ell pugui retallar i enganxar text amb tisores i pega. Va anar una dotzena de vegades a Miami per preparar la novel·la, però després no hi ha tornat més. "I aquí, ha vist el mar?" "Sí, ahir vam dinar-hi a la vora. No semblava Espanya". "Ah, no?" "No: semblava Miami".