BarcelonaQuin és l’origen de l’èxit perenne de Mercè Rodoreda? Amb aquesta pregunta de difícil resposta, el coordinador de l’ARA Llegim, Jordi Nopca, ha obert el debat que s’ha celebrat aquest dimarts a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que ha comptat amb la participació de l’assagista Montserrat Bacardí i l'escriptor i periodista Xavier Bosch. "No hi ha cap fórmula màgica que respongui a aquesta pregunta", ha assegurat Bacardí en l’acte organitzat per l’ARA i l’IEC. L’assagista ha apuntat algunes possibilitats: "Planteja conflictes humans essencials a partir de trames menudes; no és una escriptora realista, però les obres transcorren en un espai i un temps concret i, com més arrelament, més es pot extrapolar; té una complexitat narrativa i estilística que no es nota; i sempre hi ha subjacent un esperit de revolta".

Són moltes les fites que ha aconseguit Rodoreda. Com apuntava Nopca, ha sabut connectar amb moltes generacions i és l’autora de les lletres catalanes amb més traduccions i traduïda a més llengües. "És una escriptora amb mitja dotzena d’obres d’altíssima qualitat i amb una obra mestra, La plaça del Diamant, que ha aconseguit formar part de l’imaginari col·lectiu", assegura Bacardí.

"Rodoreda va trencar el mirall"

Bosch subratlla el fet que la polifacètica escriptora, que va publicar novel·les, literatura infantil, poesia, contes i articles, va trencar totes les cotilles: "Era una dona catalana que havia perdut la Guerra Civil i va marxar a l’exili. No escriu com s’escrivia abans que ella i vol transcendir escrivint en català. Hi ha una voluntat de resistència personal i cultural". El periodista i escriptor va recuperar l’informe del censor a qui va tocar llegir La plaça del Diamant. Entre moltes altres coses, el censor deia que era una obra inclassificable per la seva forma i contingut. "No la podia etiquetar, no la podia posar en un calaixet, i això el desorientava", explica Bosch.

"La seva modernitat és també el fet que no vol reflectir la realitat, sinó que interpreta la vida a partir de les mirades subjectives dels seus personatges. Rodoreda trenca el mirall", assegura l’escriptor i periodista, que defensa que avui La plaça del Diamant seria cancel·lada per tot el que diu el Quimet als tres primers capítols. "Controlador, manipulador, maltractador psicològic i físic. Hi ha alguna cosa més actual? I ella ho va escriure fa 65 anys". A les novel·les de Rodoreda, subratlla Bosch, les dones són protagonistes amb una novetat. "Escriu des del seu punt de vista i subratlla el patriarcat".

L'autora d'Aloma no menystenia el fet que havia d’arribar al màxim nombre de lectors si volia que la llengua catalana sobrevisqués. "Molt abans que existís la sèrie Downton Abbey, Rodoreda va escriure Mirall trencat amb els Valldaura i allà hi passa de tot", subratlla Bosch.

Nopca ha proposat a Bacardí i Bosch un joc: explicar el seu moment iniciàtic amb Rodoreda. Bacardí ha fet "una confessió". Era molt mala estudiant i quan va suspendre massa assignatures els pares la van tancar a les golfes i hi va descobrir, entre els llibres dels germans, La plaça del Diamant. Bosch va tornar a La plaça del Diamant buscant autors de "qui xuclar" mentre intentava tenir veu pròpia com a escriptor. A Nopca li van fer llegir un fragment de Mirall trencat a l’institut i la va percebre com "una autora impossible". S’hi va reconciliar uns anys després, a la universitat, amb La meva Cristina i altres contes. "Hi vaig descobrir un univers propi, ple de referències ocultes, que s'escapava de la imatge que en tenia", ha dit Nopca davant la vuitantena de persones que han seguit el debat.