J.N.

“Grècia va ser el Big Bang que va crear el nostre món”

Finalista del premi Planeta

Marcos Chicot a l’Hotel Casa Fuster. / PERE VIRGILI Zoom

L’impressionant Marcos Chicot -fa més de dos metres d’alçada, i el restaurant de l’Hotel Casa Fuster li queda petit- va quedar entre els cinc finalistes del Planeta amb El asesinato de Pitágoras l’any 2012, però la crisi va fer que l’editorial no publiqués el llibre. Se’l va autoeditar i es va convertir en la novel·la en castellà més venuda a tot el món en format digital.

El asesinato de Pitágoras és la història d’un fracàs convertit en èxit.

La publicació digital va fer que a través d’internet els lectors es bolquessin en la novel·la i la convertissin en un fenomen. Va estar onze mesos al número u. Oferia una fórmula semblant a El asesinato de Sócrates : l’equilibri entre entreteniment i elements que et permetien conèixer la Grècia clàssica.

Reincideix amb Grècia.

Fa 12 anys que vaig prendre la decisió d’especialitzar-m’hi. Grècia va ser el Big Bang que va crear el nostre món. Per escriure aquesta novel·la vaig llegir unes 50.000 pàgines i tenia un document amb 800 pàgines de notes.

Els dos protagonistes són l’atenenc Sòcrates i l’espartà Perseu.

Vull construir una novel·la que enganxi el lector des de la profecia inicial de Delfos. Sòcrates no va néixer sent un gran filòsof. Va ser pare i marit d’una dona més jove. També va lluitar. Perseu, que tot i ser espartà creix a Atenes, em permet parlar de l’enfrontament entre els dos pobles amb un element edípic: el jove no sap que el seu pare és un dels cabdills de l’exèrcit d’Esparta.

Atenes no és un lloc tan idíl·lic com ens han venut.

Eurípides deia: “La democràcia és la dictadura dels demagogs”. Atenes era un lloc d’esplendor, però també va erigir l’Acròpoli a base d’extorquir els pobles que tenia sotmesos. Si no pagaven els tributs, mataven a tots els homes i esclavitzaven les dones i els nens.