Clàssics
Llegim / Reportatges08/07/2022

Febre per llegir Virginia Woolf en català

Sis editorials llancen noves traduccions d'una de les escriptores més importants del segle XX

BarcelonaEls últims mesos les llibreries catalanes han vist florir noves traduccions en català de Virginia Woolf (Londres, 1882 – Lewes, 1941). Això s’explica, en part, perquè al maig es van alliberar els drets de traducció de l’obra de l’escriptora britànica, però hi ha altres factors rere aquest esclat woolfià. A Catalunya la principal època d’esplendor de Woolf va ser durant els anys 80 i 90, quan van arribar bona part dels seus llibres traduïts per Helena Valentí, Maria Antònia Oliver, Marta Pera i Jordi Ferrando. Des d’aleshores, l’obra de Woolf havia anat apareixent a les llibreries amb comptagotes fins ara, que sis editorials diferents s’han bolcat a tornar-la a publicar i, en la gran majoria dels casos, a renovar-ne les traduccions. 

“És important recuperar els seus llibres i posar-los a l’abast dels lectors perquè no estiguin descatalogats”, explica l’editora de Cal Carré, Antònia Carré-Pons. Woolf és l’autora fundacional del segell, que va néixer l’any passat amb Dos relats de Virginia i Leonard Woolf, el seu marit. Ara han rescatat Entre els actes amb una nova traducció de Marta Pera Cucurell, que ja l’havia traduït el 1989 per a Edicions 62. “La llengua ha canviat i la manera de traduir també, per això hem volgut actualitzar-la”, diu Carré-Pons. Cal Carré té al catàleg el primer i l’últim volum de Hogarth Press, l’editorial del matrimoni Woolf. “Entre els actes és una novel·la fàcil, una bona porta d’entrada a la literatura de Woolf. Parla de la capacitat de l’art per salvar les persones i de la dificultat de les dones per ser artistes, i ho fa amb un punt d’humor”, assenyala Carré-Pons, que per a l’any vinent prepara dos volums de contes de Woolf també amb traducció de Marta Pera Cucurell.

Cargando
No hay anuncios

El moment dolç dels clàssics

Per a La Temerària, Woolf també és la primera escriptora de l’editorial. El segell va arrencar el 2014 amb Una cambra pròpia en la traducció d’Helena Valentí. Des d’aleshores, La Temerària ha publicat Les ones (2016), Els anys (2018) i Al far (2022). “La Woolf és el nostre vaixell insígnia. Era imperdonable per a la nostra cultura que un llibre com Una cambra pròpia no estigués a disposició dels lectors”, diu l’editor Àlvar Masllorens, que també és llibreter de La Temerària, a Terrassa. La literatura en català, afegeix, viu un moment dolç pel que fa als clàssics, i Woolf s’ha sumat amb força a aquesta onada. “La rebuda d’ara no té res a veure amb la dels anys 90. Abans els clàssics tiraven molt enrere; ara hi ha un redescobriment i la Woolf n’ha sortit beneficiada”, subratlla Masllorens. 

Cargando
No hay anuncios

El ressorgiment de l’obra de Woolf va lligat, segons Masllorens, al descobriment de l’autora per part de les noves generacions. “L’estem venent a una franja d’edat amplíssima: dones joves que s’incorporen a la lectura però també gent gran que ja l’havia llegit i la vol recuperar”, explica l’editor i llibreter. Per a Masllorens, un dels secrets de la literatura de Woolf és que “conjuga molt bé la intel·ligència afuada amb una ironia fina” i que els seus textos “són senzills i d’una vigència absoluta”. 

Cargando
No hay anuncios

El boom de l’obra de l’escriptora és tal que aquests dies a les llibreries podem trobar-hi dues edicions del mateix llibre, To the lighthouse, un fet poc habitual en el mercat català. I amb dos títols no exactament iguals. L'edició de La Temerària es titula Al far, i la Casa dels Clàssics acaba de treure del forn Cap al far dins la col·lecció Bernat Metge Universal, amb una nova traducció de Xavier Pàmies i pròleg de Maria Callís. És la segona autora de la col·lecció –la primera va ser Jane Austen– i el primer títol del segle XX. “És una novel·la fascinant i l’exemple de la polifonia més impressionant. El lector entra dins els pensaments dels personatges, hi ha canvis de punts de vista constants i el text és molt sofisticat”, explica l’editor de la col·lecció Bernat Metge, Raül Garrigasait.

Més enllà de l’etiqueta feminista

L'assaig Una cambra pròpia (1929) va convertir Woolf en un referent del moviment feminista, tot i que les seves novel·les també traspuen aquestes idees. A Cap al far, per exemple, plasma la desigualtat entre dones i homes creadors a través de la figura d’una pintora. “Retrata el contrast entre ella, que es queda al marge, i el pare de la família, un intel·lectual necessitat de reconeixement”, assenyala Garrigasait. 

Cargando
No hay anuncios

Però més enllà de l’etiqueta feminista, Woolf també s’ha fet un nom a la història de la literatura per la seva voluntat insaciable d’experimentar a l’hora d’escriure. Cada llibre havia de ser completament diferent de l’anterior, i això la va portar a jugar i a barallar-se amb tot tipus de gèneres i a transformar constantment l’estil. Aquesta lluita es percep sobretot als diaris, que fins aquest any no estaven disponibles en català. Dolors Udina n’ha traduït una selecció que va fer-ne Leonard Woolf als anys 60 i que s’ha publicat sota el segell de Viena amb el títol Diari d’una escriptora.

“En aquella època Virginia Woolf ja s’havia convertit en un personatge històric, però no era gaire llegida. El seu marit va voler donar-li la importància que tenia com a escriptora”, explica Udina. Virginia Woolf va escriure més de 3.000 pàgines de diaris i en aquest volum s’hi apleguen els fragments en què parla de la seva posició davant de la literatura, què volia fer al proper llibre, com es relacionava amb els seus contemporanis i què pensava de les lectures que feia. 

Cargando
No hay anuncios

“Treballava com un animal”

Han passat 81 anys des que Virginia Woolf va llançar-se al riu Ouse, on va morir ofegada. Malgrat el temps que ha transcorregut, la seva literatura continua associant-se sovint a la imatge d’una escriptora amb problemes de salut mental i que va suïcidar-se. “Segurament tenia problemes per ser tan brillant com era, els genis paguen algun preu per ser-ho. Hem de pensar que es va suïcidar amb 60 anys, quan ja tenia una carrera i una vida feta”, assenyala Udina. 

Cargando
No hay anuncios

Woolf va formar part de l’alta aristocràcia anglesa. Era una de les membres fundadores del Club Bloomsbury, del qual també van formar part l'escriptor E.M. Forster, el pintor i crític d'art Roger Fry i l'economista John Maynard Keynes, entre altres intel·lectuals. “Transmetia la imatge que era una pija, però als diaris t’adones que treballava com un animal i que necessitava els diners. Era una treballadora total; no parava de llegir i d’escriure contínuament”, subratlla Udina. Els diaris mostren una Virginia Woolf sense pèls a la llengua, a qui preocupa poder viure d'escriure i que dispara contra coetanis com James Joyce, de qui critica durament l’Ulisses.

Cargando
No hay anuncios

“Tenia competència, com també passa amb els escriptors d’ara. De Katherine Mansfield, per exemple, deia que era molt intel·ligent però també va escriure que estava perduda i després, quan va morir, va tenir un disgust horrorós”, afirma Udina. En aquest cas, és curiós i interessant saltar a l’altra banda amb La vida de la vida (Angle Editorial), una selecció dels dietaris i cartes de Mansfield que acaba de publicar-se i en què parla, entre altres qüestions, de la seva relació amb Woolf.

L’esclat no s’acaba

La febre per Virginia Woolf continuarà almenys durant tot aquest any i el vinent. El 21 de setembre Club Editor llançarà Diaris, una tria feta per Gonzalo Torné i traduïda per Carlota Gurt que ressegueix la vida de l’escriptora i aborda temes com l’amistat, l’escriptura, el matrimoni i la malaltia. “És una mena de tràveling vital per les seves idees, ambicions i sentiments”, explica Torné, que destaca que “una antologia així no existia en català”. 

Cargando
No hay anuncios

Publicar aquesta antologia respon a la necessitat i a la importància de tenir tota l’obra de Virginia Woolf en català i disponible a les llibreries. “No hi ha un novel·lista del seu nivell a Anglaterra al segle XX, amb l’excepció potser d'E.M. Forster i de les millors novel·les d’Iris Murdoch. És una crítica magnífica i en els seus diaris aconsegueix cotes d’intel·ligència i sensibilitat gairebé intimidants. Com Proust, Tolstoi o George Eliot, és extremadament convenient que estigui traduïda, ben editada i en circulació”, afirma Torné.

La Magrana va reeditar el febrer passat La senyora Dalloway en traducció de Dolors Udina i, de cara a l’any vinent, té en cartera un altre títol de Woolf a punt per publicar. També està previst que arribin dos volums amb una tria dels assajos literaris de l’escriptora. Un estarà editat per Quid Pro Quo amb traducció d’Udina i l’altre anirà a càrrec d’Ela Geminada amb traducció de Carme Camacho i selecció de textos i pròleg de Marina Porras.