Peng Jiamu: El científic xinès que va desaparèixer al desert

Peng Jiamu va créixer en una època salvatge. Nascut a prop de la costa xinesa, a la regió de Guangdong, el 1925, va perdre uns quants familiars en els diferents conflictes que van destruir la Xina. Revoltes camperoles, republicanes, senyors de la guerra, la invasió japonesa i la guerra civil que va obrir les portes del poder a Mao. La seva família va dividir-se entre els qui adquirien una còpia del Llibre vermell maoista i els qui no ho veien clar. Van patir fam i desgràcies, però sempre van aconseguir garantir els estudis de Peng, un jove brillant que va matricular-se amb les millors notes a la Universitat de Nanquín.

Quan Peng va acabar els seus estudis de biologia, va seguir estudiant, i es va especialitzar en geografia i botànica. Científic jove i brillant, es va sumar al Partit Comunista, qui sap si per poder fer carrera, o perquè admirava Mao. Fos com fos, va sortir bastant ben parat de les nombroses purgues que solien perseguir professors universitaris o intel·lectuals. Acabat de llicenciar, va marxar a Xangai, on va formar part d’un grup especialitzat en estudis de bioquímica i biologia. El 1956, Peng Jiamu va descobrir que la Universitat de Xangai organitzaria expedicions al nord-oest de la Xina, a la regió de Xinjiang, per investigar el desert de Lop Nor. Peng Jiamu va demanar sumar-se a l’expedició, ja que havia crescut llegint les cròniques de les exploracions per la zona del suec Sven Anders Hedin, un explorador que va tacar la seva brillant carrera donant suport a Hitler. A inicis del segleXX, Hedin havia visitat el desert buscant un llac. Les cròniques deien que segles abans havia existit un llac a la zona, on s’aturaven les caravanes de la Ruta de la Seda. Però ningú localitzava aquest llac. En diferents expedicions, Hedin va teoritzar que el llac s’havia desplaçat amb el pas dels anys i finalment s’havia assecat. El suec va localitzar ciutats que abans eren al costat del llac i havien desaparegut, així com restes fòssils.

On hi havia un llac, doncs, ara hi havia un dels deserts més durs del món, Lop Nor, una zona de 3.000 quilòmetres quadrats on s’havien documentat alguns dels canvis més extrems de temperatures, ja que baixaven fins a sota zero de nit i passaven dels 50 graus de dia. Les expedicions pretenien estudiar els canvis de clima i descobrir si l’activitat humana tenia res a veure en la desaparició del llac. Unes expedicions que es van anar repetint amb el pas dels anys, i Peng hi era gairebé sempre, excepte el 1957 i el 1958, quan va quedar-se a Xangai lluitant amb èxit contra un tumor. El jove científic, el més jove del grup, era tot caràcter. I les autoritats van adonar-se que els podia servir.

Abans d’arribar als 30 anys, ja era un dels noms més coneguts dins de la comunitat científica xinesa, en part pel seu caràcter atrevit. A diferència de científics més acadèmics, tenia un toc aventurer que el va convertir en una eina de propaganda del govern, que va encarregar-se de fer arribar a la premsa les imatges de Peng travessant el desert amb aire d’aventurer. Didàctic en la seva manera d’explicar les coses, es va convertir de mica en mica en una estrella mediàtica que apareixia a la premsa dalt d’una mula, en canoa o en bicicleta per paisatges salvatges.

Peng va sobreviure a la Revolució Cultural i el 1980 seguia fent expedicions. Aquell any va tornar a Lop Nor, però el 17 de juny va desaparèixer. Només van trobar una nota en què deia que anava a buscar aigua. Un cop es va saber que havia desaparegut, el govern va enviar avions i soldats, però el seu cos mai va ser localitzat. Durant els últims 35 anys, diferents expedicions han descobert centenars de cadàvers momificats, alguns morts fa més de 200 anys. Però cap era el seu. Encara avui hi ha moltes teories sobre la seva misteriosa desaparició. N’hi ha que diuen que va voler fugir de la Xina. D’altres diuen que es va perdre. I alguns, que va ser víctima involuntària d’un assaig atòmic xinès. El misteri segueix sense resoldre’s.

'La ruta de la seda', de Thomas O. Höllmann

Thomas O. Höllmann explica la història d’una ruta que va canviar el destí de molts països, en passar de ser una artèria comercial clau a perdre importància amb el naixement de noves rutes marítimes. Höllmann explica la història de la ruta de manera didàctica, des de terres xineses fins a terres àrabs. Passant per Lop Nor.