Michael Clark Rockefeller, el milionari desaparegut entre tribus caníbals

Quan et dius Rockefeller, ja saps que et miren d’una manera diferent. Et posen l’estora vermella, t’ofereixen el millor somriure i pensen com poden aconseguir posar la mà a la teva butxaca. John Rockefeller ho sabia prou bé: ell havia creat un imperi tan gran amb la Standard Oil Company que va aconseguir fer del seu cognom un sinònim de luxes. I va descobrir com et miren diferent, si ets ric. Uns anys més tard, el seu besnet, Michael Clark Rockefeller, patia la mateixa sensació. Tothom volia quedar bé amb ell.

En Michael, fill del governador de Nova York, semblava que era un noi sensible, i la seva passió era l’art. Per a les famílies amb més dòlars a la butxaca, invertir en cultura era normal, i els Rockefeller havien fundat el Museu d’Art Modern de Nova York, per exemple. Per aquest motiu Nelson Rockefeller, el pare, va fer feliç el seu fill fent-lo director del Museum of Primitive Art abans d’arribar als 20 anys. És a dir, estudiava a la universitat i, quan acabava, se n’anava a dirigir un museu. No era un alumne normal, vaja. Però era un bon alumne i es va llicenciar amb cum laude en història i econòmiques a Harvard.

Gràcies a la seva feina com a director del museu, va entrar en contacte amb universitats que organitzaven expedicions que treballaven sobre el terreny amb tribus aïllades. El 1960 en Michael es va enrolar en una expedició que va marxar a l’illa de Nova Guinea per gravar un documental. Va descobrir un món nou. En aquesta illa hi havia un munt de tribus aïllades. El 1961, doncs, va organitzar una petita expedició ell mateix.

Aquesta expedició la va fer acompanyat de l’antropòleg holandès René Wassing, que coneixia la zona, ja que llavors la part occidental d’aquesta illa estava controlada pels holandesos. Plegats volien contactar amb els asmat, un grup ètnic que tenia fama de ser agressiu i practicar el canibalisme. Els asmat, però, eren un grup molt ric culturalment, famós per les seves talles de fusta i una organització social que entusiasmava Wassing. Xerrant amb ell, el jove Rockefeller se sentia feliç: havia descobert lluny de casa un món on ningú fingia un somriure quan el veia, ja que ningú valorava que fos un Rockefeller. El 17 de novembre del 1961 en Michael i en René van decidir fer un trajecte de la costa sud de l’illa, prop de la frontera actual entre Indonèsia i Papua Nova Guinea, en una canoa d’uns 12 metres. Però l’embarcació es va tombar i els tripulants van quedar agafats a la canoa. Atrapats a una distància gran de la costa, van decidir que dos guies locals nedessin fins a la costa i busquessin ajuda. Però no van tornar. Després de 24 hores, Rockefeller va decidir nedar fins a la costa, que els quedava a uns quatre quilòmetres. Mai més va ser vist amb vida. Després de gairebé 72 hores, Wassing va ser rescatat per un grup de pescadors.

Un cop va saber la notícia, la família Rockefeller va iniciar una operació de rescat, però mai se’n va trobar cap rastre. La gent va donar per fet que havia mort ofegat, però mig any més tard un capellà catòlic holandès, Hubertus von Peij, va explicar que, en un poble de la zona, uns homes havien explicat que havien assassinat un blanc que responia a la descripció d’en Michael. Segons el relat, un any abans soldats holandesos havien assassinat uns joves locals, fet que havia provocat una onada d’odi cap als blancs. Els vilatans haurien confós en Michael amb un holandès, l’haurien mort i s’haurien menjat la seva carn, segons aquest relat. Els Rockefeller, doncs, van pagar expedicions per estudiar cranis a la zona. Històricament, a Nova Guinea es guardaven els cranis d’enemics, així que en van trobar molts. Però cap coincidia amb el d’en Michael. L’any 2014 el periodista Carl Hoffman va visitar la zona preguntant pel cas, enregistrant d’amagat un diàleg entre vilatans. Quan ho va traduir dies més tard, va descobrir que un home li deia a l’altre que “moriria si deia res sobre el blanc mort”. El misteri segueix obert.

‘Génesis', de Sebastião Salgado

La zona interior de l’illa de Papua segueix sent un paradís per als fotògrafs, que poden capturar la forma de vida de les tribus locals. El famós fotògraf brasiler Sebastião Salgado la va visitar dins del seu projecte Génesis i va aconseguir unes imatges precioses tant de la natura com de les persones que hi viuen de manera tradicional.