El moment d'or de la literatura infantil i juvenil (malgrat les pantalles)

BarcelonaLes dades són esperançadores: segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya del 2020, els lectors freqüents d'entre 6 i 18 anys van créixer l'any passat respecte al 2019. El 88,8% dels infants d'entre 6 i 9 anys llegeixen per oci (el 2019 eren un 86,8%) i els lectors freqüents d'entre 10 i 14 anys s'enfilen fins al 79,8% (el 2019 eren un 77,1%). Fins i tot a l'adolescència, l'etern repte pendent per a la literatura, l'escenari millora: un 50,3% dels joves d'entre 15 i 18 anys llegeixen amb freqüència, mentre que el 2019 eren un 49,8%. Amb aquest terreny fèrtil, la literatura infantil i juvenil viu un bon moment també en termes de sector. "Mai havíem estat tan bé com ara, especialment amb el llibre documental o de no-ficció. Amb l’arribada de noves metodologies pedagògiques a les escoles, el llibre de text va entrar en crisi, i això ha deixat el llibre documental en una situació molt bona", explica Joan Portell, que és doctor en didàctica de la llengua i la literatura i s'ha especialitzat en la investigació dels hàbits lectors en el si de la família, l'escola i la societat.

El moment dolç també es nota a les llibreries –"Catalunya és un cas per estudiar: a Barcelona hi ha més llibreries infantils especialitzades que a París", diu Portell– i a les biblioteques, on "hi ha un planter de bibliotecàries excepcional amb estratègies punteres de promoció literària, com els laboratoris de lectura", afegeix l'investigador. Els últims anys han nascut noves editorials i, en paral·lel, segells de llibres per a adults han encetat també la seva aventura infantil. "El sector està molt viu, fins al punt que hi ha massa producció, és una mica asfixiant. Des del punt de vista de l'autoria, això et fa dubtar de si tens res a oferir, davant tot el que hi ha", assenyala Alex Nogués, escriptor de llibres com La platja dels inútils i Parco (Akiara).

Aquest auge forma part d'una tendència que va més enllà del nostre país. Al Regne Unit "la indústria del llibre infantil està en ple apogeu", fins al punt que "hi ha més demanda que mai de qualsevol mena de llibre", explica el britànic Dylan Carter, que és mediador literari i promotor del foment lector a Londres. Tots ells participaran aquesta setmana al FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra al Museu del Disseny de Barcelona.

Les pantalles no són enemics

Convertir la lectura en una prioritat entre l'ampli catàleg d'opcions d'oci és el gran repte per a les famílies i les escoles. Amb la popularització dels dispositius digitals, això s'ha fet una mica més difícil, si bé els experts no veuen les pantalles com un enemic a l'hora de crear lectors. "Si llegir a través d'aparells electrònics fa que la lectura sigui més accessible per a tothom, hauríem d'invertir perquè els llibres estiguin disponibles a totes les plataformes", diu Carter, que, tot i això, defensa "la màgia de la lectura en paper". La proliferació de ficcions en formats molt diferents ha fet que "la lluita sigui contra altres maneres d'accedir a les històries", assenyala Nogués, que per incentivar la lectura proposa una barreja de gèneres: "S'haurien de buscar propostes que ho englobin tot perquè els nens accedeixin als llibres de manera natural però aprofitant altres recursos com les pel·lícules, les sèries i els videojocs".

En l'àmbit de la literatura infantil a Catalunya, Portell identifica una societat "a dues velocitats", amb "famílies hipermotivades a l'hora de potenciar el llibre a casa" i d'altres que no ho estan tant. "No hem creat estratègies prou fortes perquè les famílies sense un entorn cultural ric puguin disposar de les mateixes estratègies lectores que les que sí que el tenen", apunta Portell. Suplir aquest dèficit, afegeix, hauria de ser feina de les escoles: "Haurien de poder aplicar una discriminació positiva perquè el decalatge existent sigui com més baix millor. Un nen que a casa no té una biblioteca personal té un 15% menys de possibilitats de cursar estudis superiors".

La literatura juvenil encara no ha superat el sotrac lector de l'adolescència. Dels 10 als 15 anys els lectors freqüents passen del 80% al 50% i els no lectors es dupliquen (del 12,7% creixen fins al 27,9%). "Aquest descens lector és més alt ara perquè les propostes digitals estan modificant els hàbits", explica la investigadora en literatura infantil i juvenil especialitzada en foment i gust lector Rosa Tabernero. Des del seu punt de vista, el gran repte de l'era digital és marcar quins han de ser els models de lectura per a la infància i l'adolescència tenint en compte que la lectura digital té un cost sobre els cervells dels lectors, perquè implica menys profunditat i menys concentració.

"Estem veient que realment la lectura analògica està descendint cap a la lectura digital, però, d'altra banda, els adolescents indiquen que vinculen l'oci a la lectura analògica", diu Tabernero. L'últim informe de l'OCDE revela que els adolescents amb menys disponibilitat d’aparells electrònics a casa –i, per tant, que llegeixen més en paper– tenen un millor resultat de comprensió lectora. "La societat digital ens està proposant reptes diferents en lectura i està sol·licitant respostes que necessiten més reflexió", subratlla Tabernero.

I les institucions, què?

Davant d'aquest panorama, els deures per a les institucions són considerables. Els experts coincideixen en destacar que campanyes esporàdiques de promoció lectora tenen un impacte molt relatiu i demanen, en canvi, actuacions profundes a llarg termini. Portell és molt crític amb la campanya Fas sis anys, tria un llibre: "És una subvenció encoberta a les llibreries i editorials. No trobarà nous lectors perquè una flor no fa estiu. Cal que els infants tinguin un entorn escolar i familiar amb una biblioteca ben dotada. Amb un sol llibre es desmereix la lectura i porta a pensar que la cultura és una activitat gratuïta".

Tabernero reclama més focus mediàtic a la literatura infantil –"Sembla que no ens adonem que el que els nens llegeixen des del principi posarà les bases de la societat de l’endemà", diu– i més reflexió a les institucions. "Cal fugir de l’anècdota i de l’activisme atractiu per intentar establir plans en què el concepte d’avaluació quedi molt clar. És qüestió de comptar amb els experts i revisar les propostes després dels resultats", apunta la investigadora. A les famílies, el consell per tenir criatures lectores no ha variat amb els anys: "No valen els discursos dobles, el model que donen és fonamental. No poden estar incidint en el fet que s’ha de llegir i estar amb el mòbil a totes hores. És important que prediquin amb l'exemple".