"Faig un homenatge a la vulva, el clítoris i la masturbació femenina"

Barcelona"De l'eròtica encara se n'ha de parlar molt des d'un punt de vista femení. Penso que és en les dones on hi ha la clau de la propera explosió d'aquest gènere literari", diu Elisabet Roig (Barcelona, 1977), que fa dos anys va guanyar el 27è Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida amb Tancament perimetral (Bromera). Editora de llibres infantils i juvenils, Roig explica que no li va ser gens difícil expressar el sexe a través de les paraules: "Ho volia fer de manera pausada però visual. A Tancament perimetral barrejo olors i sabors entre fruites, verdures i cossos. Havia de traspassar les pàgines i fer remoure les lectores". Fa un temps potser no estava gaire ben vist que les dones llegissin literatura eròtica, i encara menys que es dediquessin a escriure llibres eròtics. I, quan ho feien, hi havia certa sorpresa.

Anne Cécile Desclos (1907-1998) no va reconèixer que havia escrit Història d'O fins pocs anys abans de morir. L'autora francesa va fer servir el pseudònim de Pauline Réage, quan la va publicar el 1954, i durant dècades van córrer tota mena de rumors sobre l'autoria però sempre apuntant cap a homes. L'escriptora francesa va explicar, quan va reconèixer ser Pauline Réage, que ho va fer per demostrar al seu amant, admirador del Marquès de Sade, que una dona també podia escriure sobre erotisme.

Les coses han canviat molt i cada vegada la literatura eròtica escrita per dones és més visible. Els últims premis de literatura eròtica en català els han guanyat dones. Un dels més antics, amb 30 anys d'història, és el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. No va ser fins al desè any que el va guanyar una dona, Núria Tió, amb L'Aurora (Bromera, 2003), però els darrers tres anys se l'han emportat dones: l'esmentada Elisabet Roig, el 2021; Anna Rubio, amb Plaers, el 2022, i Lourdes Toledo, amb No vull que m'ho conten, aquest any. Des del 2018 l'editorial Raig Verd convoca el Premi de Literatura Eròtica No Convencional i Feminista. La majoria de contes que ha publicat aquest segell, que amb aquest premi vol defugir una literatura eròtica heteropatriarcal i coitocentrista, venen de la mà de dones. D'altra banda, el primer títol que publicarà Idil·lis, una nova col·lecció dedicada a la literatura eròtica que llançarà Ela Geminada a la tardor, té autoria femenina: Delta de Venus d'Anaïs Nin (traduït per Anna Carreras Aubets).

Més dones als jurats i més referents femenins

"Ara es donen més oportunitats per publicar a les dones i s'hi atreveixen més", reflexiona l'editora de Raig Verd, Laura Huerga. "En general rebo poques propostes fetes per dones, i quan en rebo estan fetes de manera diferent dels homes. Els homes s'adrecen amb molta més seguretat, les dones disculpant-se perquè els estàs dedicant temps. Vam decidir que el premi fos explícitament feminista perquè es poguessin trencar estereotips i travessar els marges", explica l'editora. "Crec que si ara guanyen més dones és per una suma de factors: els jurats són més paritaris i hi ha més dones referents, no les quatre reconegudes pel cànon literari patriarcal", afegeix Huerga. Tanmateix, l'editora reconeix que això és una bombolla, perquè al mercat continua dominant l'erotisme i la mirada de sempre: relacions heterosexuals en què hi ha preliminars, penetració, orgasme i prou. Als contes de Raig Verd hi ha històries protagonitzades per un matrimoni d’ancians, una dona madura cansada del sexe tradicional, una noia tetraplègica, una parella transsexual, un personatge hermafrodita o una dona que ha perdut un pit.

L'editor de Bromera, Marc Senabre, opina que una de les claus és que les dones ocupen més llocs de decisió i que també són part important dels jurats literaris. Senabre explica que no es pot generalitzar, però que hi ha una sensibilitat diferent en els relats escrits per dones: "Les tres últimes guanyadores del premi de la Vall d'Albaida, més que posar el focus en el sexe en si mateix, se centren en com les fa sentir el sexe: és tot més sensorial", afirma Senabre.

Avorrides de la literatura fal·locèntrica

Anna Rubio (Silla, Horta Sud, 1975) admet que estava una mica avorrida de llegir certa literatura eròtica. "Era una visió molt masculina, es repetia cigala no sé quantes vegades, tot era molt fal·locèntric i m'avorria sobiranament. Trobava a faltar cossos més diversos, diversitat sexual, sensualitat... Vaig voler fer un homenatge a la vulva, el clítoris i la masturbació femenina", recorda l'escriptora. El mateix dia que es va anunciar que Catalunya quedava cofinada a causa del coronavirus Rubio va decidir que diàriament escriuria un conte eròtic. "Vaig fer-ho per divertir-me, però evidentment escriure un conte cada dia era impossible, i va quedar tot mig empastrat", detalla. L'autora tenia les idees i tota una graella feta amb relacions diferents: dues dones, dos homes, una dona i un home, un home vestit de dona, una dona trans, un trio... "Vaig anar jugant perquè no tot fos coit i vaig divertir-me molt". Per donar forma a tot plegat, després d'un bloqueig inicial, va decidir apuntar-se a un curs de literatura eròtica online.

L'octubre del 2020 es va llançar una plataforma, Lickerish, que ofereix relats eròtics, en anglès, escrits per autores, sobretot nord-americanes i angleses. Vol ser un contrapunt a una pornografia que, sobretot a les xarxes, és cada vegada més violenta. La seva fundadora, Tara Fischer, és una fervent admiradora de la feminista Gloria Steinem, que a Outrageous acts and everyday rebellions (Actes escandalosos i rebel·lions quotidianes) escriu: "La pornografia és sovint domini i dolor, l'eròtica va sobretot sobre compartir i sempre sobre plaer".

Ara bé, ¿les dones escriuen diferent? "En l'erotisme escrit per dones trobo que hi ha un cert lirisme i elegància que no he vist en altres textos eròtics escrits per homes. Encara que no es pot generalitzar, potser sí que la part sensorial, la sinestèsia, hi són molt presents. Tampoc hi ha tòpics pornogràfics, i això sí que és molt important", opina Roig.

Encara hi ha molts tabús

"No crec que depengui del gènere sinó de la persona. Per exemple, Valerià Pujol (Premià de Mar, 1952-1992) [autor d'Els conys saborosos (Cossetània)] escriu relats eròtics molt poètics i delicats", opina Marta Pérez Sierra (Barcelona, 1957), autora de Sexe Mòbil Singular (SMS) (Viena Edicions, 2002) i Un bonsai dins meu (Aledis, 2022). Pérez creu que encara hi ha molts tabús i molt per reivindicar: "Quan vaig publicar Sexe Mòbil Singular (SMS) no sempre em miraven bé quan anava a recitar. Fins i tot em preguntaven si havia fet tot el que escrivia. És una bajanada, segur que a un home això no li preguntarien", assegura. "També m'han dit que no comprarien el meu llibre perquè era eròtic, i mira que jo no dic ni coses grolleres ni evidents. Per a mi l'erotisme és un joc, una provocació", afirma l'escriptora i poetessa.

A Pérez Sierra li agrada tocar els temes que es tracten poc i que encara provoquen que molts arrufin les celles. Ho fa perquè considera important normalitzar-ho: "Parlo de la menopausa, o de relacions entre una dona gran i un home jove, o de la grassofòbia, que no es tracta prou. Tu pots estimar qui vulguis i com vulguis. Jo no m'amago darrere de res i ho explico tot clar i català", afirma.

Totes les protagonistes del llibre de contes de l'escriptora Lourdes Toledo són dones. "La majoria de vegades no es consuma res, hi ha una mena d'humor i un puntet de frustració d'allò que voldries però que no acaba passat o no és com t'ho havies imaginat, i hi ha un predomini de dones madures. El tema de les relacions entre dones grans i homes joves és encara molt tabú", opina. Toledo pensa que la mirada de dones i homes és diferent: "Hi ha unes preocupacions diferents, no tenim les mateixes condicions biològiques ni emocionals, no som iguals".

Per a Toledo, el català ofereix múltiples possibilitats a l'hora d'expressar el sexe: "Hi ha moltíssimes paraules per referir-se al sexe femení, crec que la llengua no ha estat el problema, sinó que la literatura en català centrava l'interès en allò que considerava més seriós, com la ruralia, la guerra o l'amor, però hem tingut grans escriptores transgressores i valentes", diu. L'erotisme aflora en moltes obres, per exemple en Permagel (Club Editor), d'Eva Baltasar (Barcelona, 1978), Epitelis tendríssims (Edicions 62), de Carme Riera (Palma, 1948), o Joana E (Edicions 62), de Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946-2016). Encara més enrere en el temps, també Caterina Albert o Anna Murià parlen amb més o menys subtilesa de sexe i, en el cas d'Albert, de relacions lèsbiques.

Una nova col·lecció

La literatura eròtica, però, encara no ha arrencat del tot. El 1978 Joan Fuster publicava un article a Serra d’Or en què feia una crida a “salvar el patrimoni eròtic”. Poc temps després van sorgir col·leccions eròtiques impulsades per editorials com Tusquets (La Sonrisa Vertical), La Magrana (La Marrana) i Pòrtic (La Piga). Cap d’aquestes ha sobreviscut. Tampoc el premi La Sonrisa Vertical. És per això que Ela Germinada llança el 6 de setembre la col·lecció Idil·lis: "Tenim tota mena de gèneres, però no hem conreat prou la literatura eròtica en català. Un dels objectius és recuperar obres i donar-los espai, però també incentivar que s'escrigui més literatura eròtica", explica Laia Regincós, editora d'Ela Geminada.

"Ha estat un gènere molt marcat pels homes, però això és resultat del sistema patriarcal i de les relacions de poder home-dona, que s'han fet sempre paleses en el sexe. Les dones hem començat a viure d'uns anys ençà una revolució sexual que ens ha permès reivindicar el nostre plaer. Hem alçat la veu al llit i de retruc també l'hem alçat en el gènere eròtic. Em sembla un bon cop de puny sobre la taula, apropiar-nos d'aquest espai que també ens pertoca", resumeix l'editora.