Cada sis mesos, l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic fa una selecció de les novetats més “essencials” de cada semestre. És una tria prestigiosa i eclèctica que inclou novel·la gràfica, obres juvenils, còmic europeu, manga, reedicions, etcètera. En total, 35 títols dels quals només un, el còmic Dues monedes de la valenciana Núria Tamarit, es pot llegir en català. La falta de representació del català en la selecció no és sinó la translació exacta de la situació de la llengua en el sector del còmic, en què la quota editorial es mou entre el 3% i el 5%. D’un total aproximat de 3.500 títols, el 2018 se’n van editar només uns 170 en català, una producció escassa que es va concentrar aclaparadorament en el gènere infantil i educatiu. Si un lector entra en una llibreria especialitzada buscant novel·la gràfica, superherois o manga, les passarà magres per trobar-hi una vintena de títols en català.

La Setmana del Llibre en Català que té lloc fins al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral dona visibilitat al sector del còmic en català organitzant presentacions de novetats com la nova entrega de l’adaptació en vinyetes del Victus, d’Albert Sánchez Piñol, i del guanyador de la beca de còmic del carnet jove, La culpa va ser del gat, de Patricia Herreruela. També hi ha xerrades sobre còmic i manga català i un homenatge a la pionera Cavall Fort, que rep un premi especial. Però els esforços de la fira no canvien la situació d’un sector que Ester Franquesa, directora de Política Lingüística, reconeix que està “molt lluny” de la representació que li correspon. “Sobretot perquè el 90% dels còmics que es venen a Espanya estan editats a Catalunya”, subratlla. “Aquí tenim una gran tradició de còmic infantil i molta població ha après a llegir en català gràcies a Cavall Fort, però quan el còmic s’ha fet gran i ha sortit dels quioscos per anar a les llibreries especialitzades i grans superfícies, la llengua catalana ha quedat enrere”.

L’ASSIGNATURA PENDENT

Què falla, doncs? Per què no es publiquen més còmics en català? Un detall significatiu és que la producció en català està atomitzada en una cinquantena de segells. Les grans editorials de còmic, de fet, no són les que publiquen més còmics en català. El 2018, Norma en va publicar cinc títols, Panini un i ECC cap. Planeta n’ha editat 18, però tots de l’univers Bola de drac. “El català és l’assignatura pendent del còmic”, admet Óscar Valiente, director general de Norma. “El problema és que les edicions en català comporten els mateixos costos fixos que les castellanes: drets, traducció, retolació i disseny. I en una edició simultània, la relació de venda és d’un 70% per al castellà i un 30% per al català. I si en castellà avui ja és un èxit vendre més de 1.500 exemplars, en català ho seria vendre entre 300 i 500 còpies, una xifra que no permet amortitzar els costos fixos de l’edició”. Les edicions en català de Norma solen ser de bestsellers com Persèpolis i Blacksad, que asseguren unes vendes suficients, o de títols en què el català està “molt justificat”, com l’adaptació de Victus i el còmic Soles, de Denis Lapière i Ricard Efa, ambientat en un poble dels Pirineus durant la Guerra Civil. “Sempre he volgut editar manga en català però és arriscat perquè són sèries molt llargues i tenim el compromís d’editar-les completes, no podem publicar-ne deu volums i parar”.

Per promoure el còmic en català, Valiente creu que seria positiu que hi hagués alguna mena de suport institucional. En el passat, el Servei de Biblioteques comprava de manera automàtica 300 exemplars de tots els llibres editats en català, i facilitava així a les editorials assumir els costos de l’edició, però la compra centralitzada ja no existeix. Actualment no hi ha cap ajuda específica per al còmic en català. Durant el 2017 i el 2018, per exemple, només dos títols es van beneficiar d’algun tipus de suport: Els esclaus feliços (Pol·len) i L’home gos 2 (Cruïlla), que van entrar en una línia d’ajuda a la traducció d’obres literàries. “L’administració catalana no ha tingut mai l’encert o l’interès de fer un pla d’actuació seriós i rigorós a mitjà i llarg termini per incrementar la creació, la demanda i, per tant, la lectura de còmic en català”, opina un dels grans experts en el tema, l’investigador i divulgador de còmic Jordi Riera, que el 2011 va publicar l’assaig de referència El còmic en català (Edicions Glénat). Riera veu necessària l’elaboració d’un Llibre Blanc del Còmic a Catalunya amb la participació de tots els sectors implicats. “No hi ha informes de tirades reals i vendes en el mercat de l’edició espanyola, com sí que n’hi ha en altres països com França. L’únic conseller de Cultura que ha estat interessat en el tema, que jo sàpiga, ha estat Joan Manuel Tresserras”.

Franquesa assegura que si l’any que ve el Govern aprova un pressupost nou, Política Lingüística engegarà una línia de suport “específica per al còmic català”. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya treballen amb l’Institut Català d’Empreses Culturals perquè el 2020 es creïn ajudes a l’edició de còmic en català per contrarestar el que consideren una situació atípica: que a Catalunya hi hagi un dels salons del sector més importants del món i un gran planter d’autors però en canvi la quota de català sigui exigua i poc diversa. El problema té difícil solució: “Els superherois representen el 30% del mercat estatal i l’edició catalana en aquest segment és nul·la -diu Riera-. Les companyies nord-americanes no tenen predisposició per les llengües minoritàries i a les editorials d’aquí tampoc els interessa. Pensen que ja tenen el mercat”.

ES BUSQUEN AUTORS

Una actitud molt diferent tenen editorials com Males Herbes, que els últims anys s’han llançat a publicar còmic en català per a adults com el dietari satíric El procés explicat als idiotes de Roger Pelàez i el sorprenent Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages. “Ens agradaria fer una col·lecció de còmic en català amb autors d’aquí, que sovint es veuen obligats a treballar per a editorials estrangeres”, diu Ramon Mas, un dels fundadors de Males Herbes. La gran dificultat, explica, és que no troben prou material interessant: “Gairebé no ens arriben originals i els pocs que ens arriben estan molt centrats en temes històrics catalans com ara, no sé, Guifré el Pilós. I per a nosaltres el tema és la cosa menys important, ens interessa més el guió i el dibuix”. Al final, Males Herbes va optar per treballar amb dibuixants afins com Benages, que amb Sebastià Roig i Julià Guillamon ha dibuixat còmics sobre figures històriques com Palau i Fabre, Narcís Monturiol i Francesc Pujols, però passades per un original filtre pop que allunya les obres dels codis habituals del gènere històric.

Més clàssics però també de temàtica històrica són els còmics d’Oriol Garcia Quera, que aborda fets històrics de Catalunya amb un dibuix realista d’influència francobelga. I sempre en català. “Fent còmic històric ambientat en la zona on visc em va semblar natural fer-ho en la meva llengua”, explica el dibuixant, que va dedicar un dels seus últims treballs a Pompeu Fabra ( L’aventura de la llengua, del 2017). Juntament amb Quim Bou, Juste de Nin i Benages, Garcia Quera és un dels pocs autors que aborda el còmic en català des d’una certa militància. “Hi ha molts autors a qui tant els fa que els publiquin en català o castellà, el que volen és publicar en la llengua que sigui, i és normal -diu-. Per això treballen per a editorials de França, on paguen deu vegades més”.

Al final, tot es redueix a una qüestió econòmica. O no? “A Males Herbes els còmics ens han funcionat millor que els llibres -explica Mas-. Potser el suport hauria d’anar als autors, crear ajudes com les que hi ha per a la creació literària”. Valiente creu que una bona notícia seria l’aparició d’una editorial especialitzada en còmic català amb qui poder fer coproduccions. “Per desgràcia, el mercat és petit i la distribució limitada”, afegeix. El potencial, amb tot, hi és. Les obres de Garcia Quera fan tirades de 2.500 exemplars i Males Herbes ha hagut de reeditar el seu còmic dedicat a Pujols. “En el fons, el problema és que no es produeixi més còmic en català -diu Mas-. Però alhora és normal. Es triga molt a dibuixar un còmic de 200 pàgines i no s’hi guanya gaire”.

Quatre novetats de còmic en català

‘Victus 3’

SANTAMARIA, DALMASES, JUANCHO

La versió en còmic de la coneguda novel·la d’Albert Sánchez Piñol arriba a la tercera entrega, que tanca les aventures de l’enginyer Martí Zuviria, peça clau en la defensa de Barcelona contra les tropes borbòniques durant el setge de la ciutat del 1714. Carles Santamaria firma el guió de l’adaptació i Cesc F. Dalmases i Juancho Vélez les il·lustracions.

‘Paper de ceba 3’

DIVERSOS AUTORS

El dibuixant Ricard Efa dirigeix aquesta revista de còmics bimestral que va néixer fa alguns mesos amb l’ambició d’explicar Sabadell per mitjà d’historietes d’autors de la ciutat o que hi estan vinculats. El tercer número de Paper de ceba conté histories dedicades a la Festa Major i una crònica de la participació del pilot sabadellenc Joan Fernández en les 24 Hores de Le Mans del 1973.

‘Sisa. Els anys galàctics’

JOSEP MARIA POLLS I MANU RIPOLL

La biografia de Jaume Sisa és el fil conductor d’aquest còmic amb guions de Josep Maria Polls i dibuix de Manu Ripoll que desgrana els inicis del músic, la construcció del seu imaginari poètic i les aventures viscudes al Poble-sec, a Tunísia, a Canet, al Zeleste del carrer Argenteria i al Madrid dels anys 80. Un retrat d’una època vibrant a través d’un dels seus personatges més icònics.

‘Dynamic Heroes 1’

KAZUHIRO OCHI I GO NAGAI

Go Nagai és un dels autors clàssics del manga, creador de Mazinger Z i de personatges emblemàtics com Cutie Honey, Getter Robot i Devilman. Tots apareixen a Dynamic Heroes, una minisèrie de quatre números que reuneix un all star de l’univers Go Nagai per lluitar contra un perill que amenaça la Terra. Edita el segell Ooso Cómics.