BarcelonaQuan l'agent de Colson Whitehead (Nova York, 1969) va trucar a l'escriptor nord-americà per comunicar-li que acabava de guanyar el seu segon premi Pulitzer de ficció –fita que només han aconseguit tres escriptors més als Estats Units: William Faulkner, John Updike i Booth Tarkington– sortia de fer-se la prova per saber si tenia coronavirus. Era a Nova York, la ciutat on viu des de fa anys, i potser perquè el desànim general contrastava amb aquella notícia tan bona, l'autor d'Els nois de la Nickel es va posar a riure. "No ho vaig poder evitar", recorda mig any després de la notícia, coincidint amb la publicació de les edicions catalana i castellana de la seva vuitena novel·la, publicada a Edicions del Periscopi i Literatura Random House, respectivament.

Amb Els nois de la Nickel, Whitehead ha celebrat dues dècades de trajectòria, que va començar amb La intuicionista (Literatura Random House), una distopia ambientada en una ciutat de Nova York paral·lela on l'única inspectora d'ascensors afroamericana es convertia en sospitosa d'un accident, fet que l'obligava a investigar qui era el responsable de la caiguda lliure d'un dels ascensors que ella havia revisat dies enrere. "Vaig arribar a la ficció d'una manera peculiar –diu Whitehead–. En aquells moments creia que fer servir trucs postmoderns funcionava. Dues dècades després crec que prescindir dels ornaments et permet aconseguir resultats diferents". Per escriure aquesta última novel·la, Whitehead va llegir novel·les breus de Denis Johnson, Mohsin Hamid i Julie Otsuka. "Em van ajudar a trobar la veu narrativa i l'estructura", afirma, abans de recordar que "la ciutat, la tecnologia, la cultura pop i la raça són quatre dels temes que es repeteixen" en bona part de la seva obra. Tot i que no fa tant que va escriure una novel·la de zombis, Zona uno (2011) –en castellà a Destino–, el díptic format per El ferrocarril subterrani (Periscopi, 2017) i Els nois de la Nickel ha col·locat els inconvenients i desavantatges de la condició afroamericana, històrics i encara presents, al centre del seu discurs.

De l'esclavisme als assassinats encoberts

El ferrocarril subterrani era el nom amb què es coneixia una extensa xarxa de rutes secretes, de refugis i de persones que, entre finals del segle XVIII i fins als anys 60 del XIX, va ajudar milers d’esclaus negres a escapar-se dels estats del sud i a arribar fins als estats del nord o al Canadà. Whitehead reconstruïa aquella heroica xarxa antiesclavista, convertint en real el figurat ferrocarril subterrani, i a través de l'experiència d'una esclava jove, la Cora. "El racisme tenia a veure amb el control, amb la privació dels drets a la població negra. Quan l'esclavisme es va acabar, van aparèixer les lleis de Jim Crow [de segregació racial]", diu ara l'escriptor. Els nois de la Nickel està ambientada el 1963 a Florida, "poc abans que la segregació fos declarada il·legal i es protegís el vot dels negres". La història que explica és tan o més fosca que la d'El ferrocarril subterrani. "No va ser fins al 2014 que vaig tenir notícia d'un cas real d'abusos i assassinats que es va donar a Florida, en un reformatori conegut com a Dozier School, actiu durant més d'un segle [del 1900 al 2011] –diu l'autor fent memòria–. Els fets es coneixien en l'àmbit local, però no havien transcendit". S'havien descobert els cossos de 55 interns, la majoria dels quals d'origen afroamericà. "Fins i tot en les peces informatives que vaig veure s'obviava que els morts eren sobretot negres. Això em va interpel·lar a escriure un llibre que donés la veu als estudiants negres que havien patit abusos i, en últim terme, havien arribat a morir a les mans dels treballadors", explica.

Whitehead ha canviat la Dozier School pel nom d'Acadèmia Nickel. És allà on va a parar el jove Elwood Curtis, "vinculat per error amb un crim, com passa amb molts negres als Estats Units, que pel fet de ser negres la policia els ha aturat, detingut i fins i tot condemnat", recorda l'autor. Ell mateix ha estat emmanillat i registrat per agents: "És una experiència tan comuna que el que jo pugui afegir no té res d'excepcional". A l'Acadèmia Nickel, l'Elwood coneix el Jack Turner, un dels altres interns, i tots dos faran pinya malgrat les diferències a l'hora d'enfrontar-se amb el sistema, d'una crueltat i inclemència absolutes, vehiculada a través de la Casa Blanca, l'edifici del recinte on s'administra la llei.

"He rebaixat una mica la violència i brutalitat reals a la novel·la. Era tan horrorós, el que arribaven a fer, que ni tan sols funcionava per explicar-ho des de la ficció –admet Whitehead–. La resta és bastant com va passar en realitat, encara que els personatges de l'Elwood i el Jack siguin ficció, i per a mi representen les dues cares d'una mateixa moneda, una mirada optimista o pessimista en relació a la situació que els ha tocat viure". La guspira creativa de Colson Whitehead en aquest llibre "neix de la impotència". "El racisme continua viu i impune", afegeix. Només cal fer un cop d'ull a l'assassinat de George Floyd a les mans de la policia el 25 de maig, cas que ha generat una gran onada de protestes i aldarulls contra les quals Donald Trump, president dels Estats Units, s'ha arribat a posicionar públicament. "Si Trump torna a sortir escollit a les pròximes eleccions morirà molta gent. Un gat mort seria més bon president que ell", opina Colson Whitehead.