Bessie Coleman: L’afroamericana que va superar murs volant
Bessie Coleman va ser la primera dona nord-americana a obtenir llicència per pilotar avions, trencant barreres de gènere i raça durant els anys 20
Veure la Bessie en directe devia impactar. Encara avui les seves fotografies tenen màgia. Amb el seu casquet d’aviadora i les ulleres a sobre, jaqueta de pell i botes altes, ben cordades. Llesta, valenta, decidida a pujar en un d’aquells avions dels anys 20 que semblaven de paper. Bessie Coleman va trencar barreres de gènere i raça als Estats Units dels anys 20 al cel, quan va convertir-se en la primera nord-americana amb papers per poder volar. Ara bé, per aconseguir-los va haver de marxar a França, ja que a casa no els hi volien donar.
Nascuda en una població de Texas anomenada Atlanta -en honor de la ciutat de l’estat de Geòrgia-, la Bessie va formar part dels grans moviments de població que van portar milions d’afroamericans del sud cap al nord. En el seu cas, cap a Chicago, on va créixer. Marxava d’una terra on els seus pares havien assistit humiliats als linxaments de joves negres per part de membres del Ku Klux Klan i arribava a Chicago, on els seus germans estaven destinats a engreixar les cadenes de treball de les fàbriques modernes. Amb 23 anys treballava fent la manicura en una perruqueria, just al costat del petit pis on vivia amb els seus germans. Va ser aquí on va començar a sentir històries d’aviadors. Alguns joves de Chicago havien participat en la Primera Guerra Mundial com a aviadors. En aquell conflicte, gairebé per primer cop, l’aviació va tenir un paper important, i els relats de duels als cels europeus contra els pilots alemanys alimentaven la imaginació de molts joves. La Bessie, doncs, va decidir que volia ser pilot. Però tenia dos problemes: cap acadèmia admetia dones, llavors. I cap acadèmia admetia negres.
La Bessie va acabar contactant amb l’activista Robert S. Abbott, un home nascut al sud, a Geòrgia, fill d’esclaus alliberats, que també havia emigrat al nord. A Chicago, Abbott havia fundat un diari, el The Chicago Defender, destinat a la població afroamericana. Al diari es denunciaven els casos de racisme, així que la Bessie hi va contactar per explicar el seu cas. Abbott li va donar una idea: podia marxar a estudiar a un país on una dona pogués apuntar-se a una acadèmia. Amb el suport econòmic d’Abbott i Jesse Binga, el fundador del primer banc pensat per als afroamericans, Bessie Coleman va obtenir els diners per viatjar i viure a França, tot i que abans li va caldre, esclar, aprendre francès.
La Bessie va deixar Chicago un 20 de novembre del 1920. El 15 de juny del 1921, menys d’un any després, ja tenia la llicència. Mai abans una persona de color havia aconseguit la titulació a Europa, tot i que no era la primera dona. Ara, cap nord-americana havia aconseguit aquesta titulació, ja que la famosa Amelia Earhart va trigar uns mesos més que ella. La pilot de Chicago, doncs, no va ser la primera dona a llicenciar-se als Estats Units, però sí la primera nord-americana.
La Bessie, però, no va trobar feina en tornar a casa. Incansable, va entendre que no li donarien feina en una companyia de transport, així que va encaminar la seva carrera cap als espectacles acrobàtics, i va tornar a Europa per rebre classes als Països Baixos i Alemanya. Sota el nom artístic de Queen Bess, la Bessie es va fer un nom ràpidament i es va convertir en una de les grans aviadores de la dècada dels anys 20. Sempre amb la premsa al darrere, va recordar a tothom que “al cel no hi ha prejudicis: quan algú pilota, no importa la raça o el sexe”, i va aconseguir un cert ressò. La carrera de la Bessie va ser un èxit malgrat que va trencar-se tres costelles en un aterratge d’emergència a Los Angeles.
Valenta i decidida, va seguir buscant la manera de sorprendre, amb el somni de guanyar prou diners per crear una acadèmia sense restriccions racials. Però no ho va poder fer. El 1926, amb 34 anys, va perdre la vida en caure de l’avió durant un entrenament a Jacksonville, Florida.
‘Las doce tribus de Hattie’, d'Ayana Mathis
Considerat un dels grans llibres on s’explica el fenomen de la Gran Migració d’afroamericans del sud al nord dels Estats Units, aquest llibre d’Ayana Mathis va ser un gran èxit el 2012. El llibre explica la història de Hattie Shepherd, el seu marit i 11 fills durant sis dècades. Sis dècades de canvis a la recerca de la llibertat als Estats Units.