Annie Smith Peck, la pionera en l’art de dur pantalons als cims
La nord-americana Annie Smith Peck va trencar motlles tant amb els seus estudis com per demostrar que les dones podien fer alpinisme
El 1935, la policia grega va cridar un metge del centre d’Atenes. Una turista nord-americana de 85anys s’havia desmaiat quan pujava a l’Acròpolis. De mica en mica el turisme començava a ser popular i els grecs estaven tips de veure amants de la història pels seus carrers, però veure aquella dona tan gran va sorprendre les autoritats gregues. Ara, encara els va sorprendre més quan, en despertar-se, la dona els va parlar en grec i els va dir que no es trobava gaire bé, però que volia veure un cop més el seu estimat Acròpolis.
Annie Smith Peck moriria pocs mesos després, ja de tornada als Estats Units. Centenars de persones van anar al seu funeral. Alumnes, amics, admiradors i companyes de lluita, ja que l’Annie havia tingut una vida feliç durant la qual havia perseguit, amb la il·lusió dels nens i la determinació dels idealistes, els seus somnis. Nascuda el 1850 en una família benestant, filla d’un advocat que va arribar al Parlament nord-americà, l’Annie era la petita de cinc germans. Tots van arribar lluny i van tenir una bona educació. Però durant aquella època les dones no es podien matricular a la universitat i l’Annie va estudiar idiomes en acadèmies. Quan tenia 27 anys vivia a Michigan, on feia de professora. Semblava destinada a una vida pausada, però ella tenia altres plans.
El 1877 va enviar una carta als seus pares demanant-los ajuda econòmica per matricular-se a la Universitat de Michigan, que acabava de canviar les seves normes i ja acceptava dones. Primer el pare li va dir que ja era massa gran per anar a la universitat, però l’Annie el va convèncer i el 1881 obtenia les millors qualificacions en estudis de grec i llengües clàssiques. Amb el suport d’uns pares que veien amb orgull com la filla petita tenia el caràcter guanyador dels altres germans, que ja feien de professors universitaris o polítics, l’Annie va decidir marxar a Europa per seguir estudiant. Va viure a Hannover, Alemanya, i a Atenes, on va especialitzar-se en idiomes (en parlava set) i estudis clàssics. Enrolada a l’Escola Americana d’Estudis Clàssics d’Atenes, on va ser la primera dona, l’Annie va passar molts anys a Europa estudiant jaciments i descobrint una nova passió: l’alpinisme.
El 1885, en una visita a Suïssa, uns amics de l’Annie la van convidar a visitar els Alps des de la part italiana. Els amics van donar per fet que ella es quedaria en un prat mirant com ells grimpaven cap amunt, però l’Annie els va dir que els acompanyaria. A partir d’aquest viatge ja no va deixar de pujar cims, tant a Grècia com a Itàlia, França i Suïssa. Abans havia fet de professora d’arqueologia, però només durant un any, ja que va decidir dedicar-se a escriure llibres i investigar per poder guanyar diners i viure amb menys lligams. Li encantava visitar paratges dels Estats Units que no coneixia per fer alpinisme, i poder anar molt a Europa, on tenia un cercle d’amistats amb les quals anava als Alps.
El 1895, l’Annie va afrontar el repte de pujar un dels cims més llegendaris d’Europa: el Matterhorn. No era la primera dona que atacava aquest cim i, de fet, el va pujar, però l’Annie es va fer famosa quan la premsa va publicar la foto de com havia pujat: amb pantalons. Llavors, les primeres alpinistes encara portaven faldilles, ja que estava prohibit que les dones portessin pantalons. A molts estats nord-americans, de fet, si una dona portava pantalons era multada i podia acabar passant una nit a la garjola.
La fotografia de l’Annie va obrir un debat, amb articles i intercanvi d’opinions a la premsa, sobre què podia fer una dona. I com podia fer-ho: amb pantalons o no. L’Annie va seguir fent expedicions, com les de Mèxic, l’Argentina i el Perú, on va ser la primera dona a fer el cim del Huascarán, de 6.768 metres. De fet, una de les puntes del Huascarán va ser batejada amb el nom d’Aña Peck en el seu honor. Annie Smith Peck mai es va casar i va seguir fent cims fins als 65 anys. Amb pantalons, esclar.
‘Ni tan alt ni tan difícil", d'Araceli Segarra
L’alpinista catalana va fer història quan va convertir-se en la primera dona espanyola que va fer el cim de l’Everest. Després d’anys fent cims per tots els continents, va escriure aquest llibre on explica les seves vivències i recorda com, molts cops, la clau per poder afrontar aventures és adonar-te que pots fer-ho.