Quan el 1870 Nikolai Mikhàilovitx Przewalski va anunciar al tsar Alexandre II que volia fer una expedició al Tibet, va prometre que en tornaria amb descobriments científics, coneixements i, per sobre de tot, informació per permetre a l’Imperi Rus seguir expandint-se pel continent asiàtic. Durant la segona meitat del segle XIX, russos i britànics van convertir el centre de l’Àsia en un gran tauler d’escacs, lluitant per annexionar-se terres fins llavors misterioses com l’Afganistan i el Tibet. Un munt de militars esbojarrats, doncs, es van convertir en alfils i torres d’aquesta partida, organitzant expedicions arriscades on s’hi jugaven la pell i l’honor.

El 1873, després de tres anys d’aventures, Przewalski tornava a Sant Petersburg amb un carregament de 5.000 espècies de plantes, 1.000 ocells, 3.000 insectes, 70 rèptils i la pell de 130 mamífers diferents. A més, portava mapes i un munt d’informació sobre les rutes per arribar al Tibet. El tsar el va premiar amb la Medalla de Constantí, l’Orde de Sant Vladímir i el va cobrir d’elogis. I tot, a palau, envoltat de dames elegants i militars. Gens malament, oi?

Però Przewalski no estava content. Mai en tenia prou. Malgrat que va convertir-se en un dels grans exploradors del segle XIX, aquest oficial rus d’ascendència polonesa mai va fer realitat el seu gran somni: entrar a la ciutat sagrada de Lhasa, capital del Tibet. Llavors el Tibet intentava mantenir-se hermètic a les influències occidentals i no permetia a persones que no fossin budistes entrar a la capital. Malgrat que l’Imperi Xinès controlava el Tibet, permetia que hi manés el Dalai-lama i tingués llibertat per decidir com viure. I en aquest cas els tibetans preferien viure tancats a les influències dels dos pobles que, l’un pel sud i l’altre pel nord, volien controlar la zona: britànics i russos.

Nascut el 1839, Przewalski s’havia format a l’acadèmia militar de Sant Petersburg en aquella època en què Rússia mirava cap a Occident per modernitzar-se, i cap a Orient per expandir-se. El 1867, de fet, el van enviar cap a Sibèria, a Irkutsk, punt de partida per explorar els rius de l’est de l’Àsia, com l’Amur i l’Ussuri. Ho va fer tan bé, que el 1870 iniciava la seva famosa expedició de tres anys que el va portar pel desert del Gobi, creuant la Xina fins a Pequín, i girant després a l’oest cap al Tibet i l’actual zona del Xinjiang, on durant aquells anys es vivia una revolta sagnant. Muhammad Yakub Beg lluitava contra l’Imperi Xinès per independitzar els hui, els xinesos musulmans, i Przewalski va utilitzar-ho per creuar aquelles terres plenes de caps clavats en estaques i de cadàvers, prometent a Yakub Beg una ajuda russa que mai va arribar. Els anys del Gran Joc, com es va definir la rivalitat russobritànica per estendre la seva influència per zones com el Xinjiang, l’Afganistan i el Tibet, omplia els camins de personatges com Przewalski.

Przewalski creuava aquelles terres pensant en la manera de conquerir-les i els seus relats són plens de definicions racistes contra dels xinesos i els tibetans. Molts cops els oferia alcohol i un cop els emborratxava, feia bromes sobre com reaccionaven. Przewalski no tenia ànima, volia fer-se famós, conquerir i passar a la història. I ho va aconseguir perquè cada cop que trobava una espècie animal que els europeus no tenien documentada, però els habitants locals sí, la batejava amb el seu nom. Així va batejar un cavall salvatge de Mongòlia, conegut ara com a cavall de Przewalski, una gasela xinesa, 80 plantes i cinc llangardaixos.

El 1888 va morir de tifus amb 49 anys, quan començava la cinquena expedició, de nou amb el repte d’intentar arribar a Lhasa. Un cop es va saber la notícia de la seva mort, el tsar no va tenir cap més ocurrència sinó canviar el nom de la vila on van passar els fets, Karàkol, al Kirguizistan, batejant-la com a Przewalski. Un cognom que va fer fortuna.