15 llibres per desemmascarar l'extrema dreta

Barcelona"Un llibre és una eina per entendre el món, un element de reflexió i d’anàlisi segons el seu contingut i qualitat", afirma Arnau Carné, editor de Tigre de Paper, editorial enfocada a la crítica social i a l'antifeixisme, que entenen com "una forma de difondre valors que confronten el feixisme, com la lluita de classes, el feminisme i l’internacionalisme". Hi ha llibres clàssics i contemporanis per entendre com opera l'extrema dreta des de múltiples punts de vista i, segons l’editor, vivim un moment prolífic d’aquesta literatura perquè “hi ha una preocupació social clara per l’auge de l’extrema dreta, sobretot des que ha irromput a les institucions”. “La gent busca explicacions a aquest fenomen i això fa que les editorials es preocupin i els autors es posin a escriure”, explica. Paral·lelament, també apareix literatura feixista i protofeixista disfressada que ataca la immigració i els feminismes. “El problema és que ara, des dels parlaments polítics i des del carrer, hi ha un discurs cada cop més tolerat obertament feixista, i això també ens ho trobarem als llibres”, alerta. Fem un recull d’una quinzena de lectures imprescindibles per desemmascarar l’auge de l’extrema dreta a Catalunya i a Europa, que ajuden a entendre aquest fenomen, conformat per actituds quotidianes més enllà de partits i que s’escampa sovint soterrat i a alta velocitat. Quinze lectures, sobretot, per saber com actuar i per veure, diu Carné, que “cal fer-hi front”.

Comencem pel principi: què és el feixisme? Griffin aborda la definició complexa d’aquest concepte, que s’ha desvirtuat i s'utilitza indiscriminadament en referència a líders polítics de tots els colors i fins i tot com a insult a les xarxes socials. L’expert en feixisme examina els orígens d'aquesta ideologia i analitza la seva evolució històrica, els debats que l’envolten i les múltiples mutacions des de la Primera Guerra Mundial i fins a fenòmens actuals com la francesa Marine Le Pen i l’organització grega Alba Daurada.

“Decàleg per entendre d’on ve i on va l’onada que amenaça la democràcia” és el subtítol d’aquest llibre de l’expert en extremisme polític en l’àmbit global Cas Mudde, que identifica l’origen, les causes i les conseqüències de quatre onades de feixisme a l’Europa occidental des de la postguerra. Segons Mudde, la quarta, l’actual, que ha utilitzat diverses crisis per ressorgir, es caracteritza per la seva incorporació a l’escenari polític i per la seva naturalització.

El fotoperiodista expert en moviments d’extrema dreta Jordi Borràs combina experiència personal i investigació periodística en aquesta mena de diari que transita entre un jove Borràs que buscava ferralla de la Batalla de l’Ebre a Gandesa amb els amics fins al fotoperiodista infiltrat i perseguit en manifestacions d’ultradreta que travessa mitja Europa per contextualitzar el populisme xenòfob i identificar què el mou, com actua i què el fa créixer, i desemmascarar els hereus del franquisme.

El fundador i president del Nexus Institute, Rob Riemen, obre amb aquests dos assajos una escletxa d’esperança en l’humanisme europeu i les arts per combatre la ignorància, la por i els sentiments irracionals que motiven el feixisme i amenacen la civilització democràtica.

El nostre deure és detectar el feixisme i assenyalar-lo, deia el filòsof, professor i semiòleg Umberto Eco. En aquest assaig assenyala catorze característiques del que anomena “ur-feixisme” o “feixisme etern” per tal d’identificar el discurs d’extrema dreta, que té diferents màscares més i menys evidents depenent de l’època i del país. Eco ofereix aquestes eines alhora que explica la caiguda de Mussolini i l’alliberament del seu país des de la seva experiència en primera persona quan era un nen.

En aquest clàssic de l’antifeixisme, la socialista i feminista Clara Zetkin, que va viure en primera persona el nazisme a Alemanya, proposa com combatre el feixisme: d’una banda, no donant-li cabuda en el debat polític; de l’altra, donant valor a discursos de l’esquerra antisistema per oferir alternatives quan el sistema no funciona. El pròleg de Miquel Ramos, periodista expert en l’extrema dreta, ens acosta el text com una eina de rabiosa actualitat.

Per desemmascarar el feixisme cal entendre el totalitarisme i Hannah Arendt hi va dedicar bona part del seu pensament. La politòloga alemanya d’origen jueu analitza en un dels seus llibres cabdals el nazisme i l’estalinisme i desgrana els corrents subterranis de la història europea que van forjar el fenomen totalitari: l’antisemitisme, l’imperialisme i el totalitarisme.

Fets i no paraules. L’historiador nord-americà expert en feixisme Roger Paxton se centra en les accions i no en els discursos per desarticular les visions estereotipades que acompanyen aquest fenomen. Paxton s’aproxima així a una definició a través de l’anàlisi de l’origen del feixisme a Europa amb Mussolini i Hitler i de la seva evolució, i reflexiona sobre la relació del nazisme amb el capitalisme i sobre les diferències entre règims totalitaris.

La periodista Alba Sidera reuneix en aquest llibre la seva investigació sobre el terreny al voltant de l’auge de l’extrema dreta a Itàlia amb Matteo Salvini i la situa dins del marc europeu i amb paral·lelismes amb la situació a l’estat espanyol. Cròniques, anàlisis i experiències personals es combinen per explicar què hi ha darrere d’aquest triomf de l'extrema dreta que en els últims anys ha virat encara més cap a aquesta direcció amb la neofeixista Georgia Meloni.

La primera dona secretària d’Estat dels Estats Units, Madeleine Albright, ens va deixar aquest llibre autobiogràfic que, a través del relat de la seva vivència d’infantesa fugint del nazisme (i també del comunisme), i de la seva experiència com a diplomàtica, alerta que el feixisme al segle XXI suposa una amenaça més virulenta que mai des del final de la Segona Guerra Mundial.

L’enemic és en nosaltres mateixos, ve a dir el filòsof búlgar Tzvetan Todorov, que assenyala com a enemics de la democràcia el messianisme, l’ultraliberalisme, el populisme i la xenofòbia, i no tant les dictadures o l’extremisme religiós. En aquest assaig, Todorov reclamava una Primavera Europea que frenés la deriva feixista des de dins.

Com ha evolucionat l’extrema dreta a Catalunya? L’historiador especialista en el tema Xavier Casalsexplica en aquest assaig el procés de la ultradreta des del neofeixisme dels anys 60 anomenat búnquer, i la reivindicació nostàlgica del franquisme dels anys 70 i 80, fins a la dreta populista i radical de principis del segle XXI que es repeteix en altres països d’Europa. Analitza l’actual com un fenomen que s’incorpora a la política i busca un suport ampli i heterogeni amb reivindicacions com el rebuig de les mesquites.

L’evolució de la maldat moderna és possiblement més amenaçadora que altres manifestacions malèvoles en altres períodes històrics perquè es presenta fragmentada, disfressada i liquada, i xopa sense avisar. Aquesta és la reflexió del reconegut sociòleg Zygmunt Bauman i del politòleg Leonidas Donskis, que comparen la societat amb un camp de mines.

“Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida”. Amb aquesta premissa, el filòsof estatunidenc Jason Stanley desgrana els mecanismes que aquesta ideologia utilitza per abastar poder i articular la nostra vida, i ens interpel·la desmuntant actituds i dinàmiques quotidianes amb les quals podem estar col·laborant com considerar que buscar matisos a les coses és pedant o creure que revisar una novel·la amb perspectiva de gènere o antiracista és amenaçar la llibertat d’expressió.

L’escriptora anglesa Laura Bates navega per la cara més fosca d’internet i investiga una immensa xarxa d’incels [celibat involuntari en anglès] i grups misògins, que entrenen adolescents vulnerables i exerceixen violència en línia que sovint passa al terreny físic i sexual com a revenja per no haver-se sentit complaguts per les dones.