Barcelona"Viatjar per les cases és viatjar per les vides. O potser és al contrari", escriu Sandra Petrignani (Itàlia, 1952), autora de L’escriptora viu aquí (Viena). La fascinació per les llars mou Petrignani a viatjar a cases d’escriptors com a destí per conèixe’ls a partir dels detalls dels llocs on han viscut. L’habitació completament vermella de Colette a la Borgonya, a Saint-Sauveur-en-Puisaye, per exemple, delata la lluita entre erotisme i amor d'aquesta escriptora i artista de cabaret.

Però va ser a la Charleston Farm, la casa de la pintora i interiorista Vanessa Bell, un lloc de somni amb objectes pintats de fantasia al sud-est d’Anglaterra, on Petrignani va tenir la idea d’escriure aquest llibre. A uns quinze quilòmetres d’allà, l’autora visita la fosca casa-museu de la germana de Bell, Virginia Woolf. Hi troba la cambra pròpia que va fer construir amb els diners d’Orlando que havia de ser un estudi i va acabar sent un dormitori. Com que era molt desendreçada va acabar treballant en una barraca per a les eines de jardí que anomenava "la meva caseta", explica. Sobre la dimensió psicoanalítica dels nostres "racons de món" i el que amaguen les golfes i els soterranis dels escriptors en parlava el filòsof Gaston Bachelard a Poètica de l’espai: "La casa alberga el somni, la casa protegeix el somiador, la casa ens permet somiar en pau".

A partir de L’escriptora viu aquí, Viena va proposar a Sebastià Portell que traslladés aquest exercici a Mallorca amb Paradisos suportables, que recull set retrats intimistes humans i literaris d’autors com Maria Antònia Salvà, Blai Bonet o Antònia Vicens. Més enllà dels llocs, l'escriptor i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana remena documents personals per veure com els descrivien: "És un convit a conèixer aquestes cases des d'un punt de vista molt personal, convidar a anar-hi físicament, encomanar aquesta passió i aquesta curiositat lectora".

A Catalunya, podem deixar-nos fascinar per Jacint Verdaguer a la casa familiar de Folgueroles (Osona), tot i que no és on va créixer, i podem visitar l’última casa on va viure i va morir, Vil·la Joana, a Collserola. A la casa d’estiueig de Joan Maragall al barri barceloní de Sant Gervasi podem recórrer els dormitoris i delectar-nos amb la col·lecció familiar. Si aneu cap a l’Empordà, a Palafrugell hi podeu trobar la casa natal de Josep Pla, i si tireu cap al Penedès, al Vendrell hi ha la casa museu d’Àngel Guimerà. Tanmateix, no sempre és fàcil museïtzar les cases perquè sovint són propietat privada, com El Senyal Vell de Rodoreda a Romanyà, de la qual només se’n pot visitar el jardí, o perquè les obres de rehabilitació s’allarguen, com és el cas de la casa groga de Miquel Martí i Pol a Roda de Ter, que encara no té data d’obertura.

I més enllà de casa nostra, quines són les cases d'escriptors més fascinants?

Aquí s'ha escrit un crim

Agatha Christie

Per a la reina de les novel·les de crims la seva casa d'estiueig, a Devon, Anglaterra, era "el lloc més bonic del món". És una mansió idíl·lica d'estil georgià, al costat del riu Dart i envoltada de bosc, on Christie va escriure algunes de les seves novel·les, entre les quals l'exitosa Cinc porquets. Són visitables les seves dependències (la sala d'estar, el dormitori i la biblioteca) decorades amb mobles i objectes seleccionats per l'escriptora, que provenen de la seva casa d'infantesa i dels seus viatges, i també de les excavacions del seu segon marit, l'arqueòleg Max Mallowan.

Un autògraf habitable

Victor Hugo

Un hotel acostuma a ser un lloc de pas. No ho va ser per a la família de Victor Hugo, que va llogar la segona planta de l'Hotel Rohan-Guémen a la plaça Des Vosges, al barri de Le Marais de París, i s'hi va allotjar del 1832 al 1848. La casa exhibeix 50.000 peces entre pintures, dibuixos, escultures fotografies i objectes, a més de l'extensa biblioteca, que ajuden a dimensionar l'autor d'Els miserables, obra que va començar a escriure entre aquelles parets. La va acabar, però, a Hauteville House, a Guernsey, la segona illa més gran de les illes Anglonormandes del Canal, on va passar la major part del seu exili. Aquesta mansió també té visitable una terrassa mirador i està moblada i decorada per Hugo, que la considerava “un autògraf en tres pisos i un poema en diverses habitacions".

La Casa del Darrere

Anne Frank

Una casa pot ser també un refugi. Ho va ser per a la família Frank l'habitatge situat al cèntric carrer Prinsengracht d'Amsterdam quan es va haver d'amagar dels nazis durant l'ocupació alemanya pel seu origen jueu. Es van refugiar a la part posterior, a la qual s'accedia des de la casa principal per darrere d'una escala, un accés que més tard es taparia amb una prestatgeria giratòria que poden veure els visitants. Anne Frank va escriure els seus diaris en aquest espai fins que els nazis la van descobrir i la van traslladar a Auschwitz juntament amb la seva família. A més de la prestatgeria, anar a la Casa del Darrere és reviure la quotidianitat de Frank al marge de l'Holocaust. S'hi pot veure la seva habitació, plena de fotografies, i les marques de creixement d'ella i de la seva germana. També el primer diari original i el mapa amb el qual seguien l'avenç de l'exèrcit aliat a través de la ràdio.

"L'única casa del món"

Vladímir Nabókov

Al número 47 del carrer Bolsháya Morskáya, al centre de San Petersburg, s'eleva la mansió modernista on va néixer Vladímir Nabókov el 1899 i d'on va fugir amb 18 anys de la revolució bolxevic que va precedir l'establiment de la Unió Soviètica. Cent anys després del seu naixement, la casa de l'autor de Lolita, a la qual es referia com "l'única casa del món", es va museïtzar. Només la primera i la segona planta conserven la decoració antiga, amb la marqueteria al sostre, per les quals es pot transitar i veure l'exposició situada al rebedor, el menjador i la biblioteca on ens podem imaginar el Nabókov infant amb els seus germans rebent classes d'institutrius franceses i angleses en una família aristòcrata. Una exhibició de la seva col·lecció de papallones mostra la seva passió pels lepidòpters.

Viure en una abadia

Lord Byron

Viure en una abadia monàstica del segle XII. El gran poeta romàntic Lord Byron va viure a Newstead Abbey, a Nottinghamshire, Anglaterra, i fins i tot li va dedicar un poema que començava així: "A través dels teus merlets; Newstead, xiula el fort vent; / Tu, llar dels meus pares, has caigut en la decadència". Només hi va ser sis anys, però l'abadia manté el seu apartament restaurat i la cuina victoriana, a més d'objectes personals.

Un pou per escoltar

Federico García Lorca

El poeta i dramaturg de la generació del 27 va néixer a Fuente Vaqueros, on es conserva visitable la seva casa natal, i es va traslladar amb la seva família al poble de Valderubio, antigament conegut com Asquerosa, al mas que es convertiria en la casa d'estiueig. Els turistes de la Vega de Granada que s'hi apropin hi trobaran la rèplica de la casa amb les habitacions de sostre blau, utensilis de l'època i el gran pati que la separava dels corrals. L'entorn campestre va inspirar profundament el poeta, però per escriure La casa de Bernarda Alba hauríem de traslladar-nos a un altre habitatge del mateix poble, el de la tia de García Lorca, on podem trobar encara el pou que compartia amb la casa de Frasquita Alba i pel qual escoltava les interioritats d'aquella família que després va ficcionar.

Una casa d'estil Tudor

Wiliam Shakespeare

Stratford-upon-Avon, una ciutat medieval al sud del Birmingham, és destí turístic dels amants de William Shakespeare. Considerat l'escriptor més gran de la literatura universal, va néixer el 1564 en una casa d'entramat de fusta típic del període Tudor i també hi va passar els seus primers anys de matrimoni amb Anne Hathaway. Els visitants poden passejar per la sala d'estar, pel taller del pare de Shakespeare i pels tres dormitoris de la planta superior, o voltar pel jardí de l'autor de Somni d'una nit d'estiu i Romeo i Julieta. També s'hi pot veure una exposicio sobre la seva vida i obra.

Poemes casolans

Emily Dickinson

Considerada un dels més grans poetes estatunidencs del segle XIX, Emily Dickinson només va publicar en vida 10 poemes. Ho va fer de forma anònima i sembla que ni tan sols hi va donar el consentiment. Els escrivia i els ordenava en fascicles a la casa on va néixer, una de les primeres cases de maó d'Amherst, una ciutat de Massachusetts, als Estats Units. Al dormitori de la poeta hi ha exhibit el seu famós vestit blanc, a més d'una rèplica del llit, l'escriptori, el balancí i el rentamans que hi tenia. També es poden visitar altres estances, com la terrassa interior o la biblioteca, i contemplar una col·lecció extensa d'objectes familiars.

Luxe i ruïna

Mark Twain

Samuel Langhorne Clemens, més conegut com a Mark Twain, i la seva parella, Olivia Clemens, es van gastar més de 40.000 dòlars el 1874 en la construcció d'una casa victoriana de més de 1.000 metres quadrats i 25 habitacions distribuïdes en tres pisos a Hartford, Connecticut, als Estats Units. Els Clemens van contactar amb el col·lectiu artístic del fill del fundador de la joieria Tiffany per decorar els murs i sostres dels espais públics de l'habitatge. Disset anys després es van mudar a Europa per problemes econòmics. Un vestíbul i una biblioteca molt impactants i una terrassa interior que els seus fills anomenaven "la jungla" amb vitralls a l'exterior, plantes exuberants, a més d'una font, són algunes de les estances que es poden visitar, a més de l'exposició sobre el creador de Huckleberry Finn i Tom Sawyer.

Un filòsof i un castell

Voltaire

El rebel filòsof i escriptor francès de la Il·lustració François Marie Arouet, conegut com a Voltaire, va comprar el senyoriu dels municipis fronterers de Ferney i Tournay per trolejar França i Ginebra, que censuraven i repudiaven el ferm defensor de la justícia. A Ferney-Voltaire (actualment el municipi porta el nom en honor al filòsof), a la regió de Pays de Gex, es va fer construir un castell d'estil neoclàssic sobre les ruïnes d'un antic castell del segle XII. S'hi pot veure la seva habitació amb el llit amb dosser restaurat on, suposadament, escrivia la seva prolífica correspondència, i també l'apartament de la seva neboda i amiga. Envoltat per un parc arbrat de set hectàrees, té unes vistes impressionants a les muntanyes de Jura i als Alps.